3a Trenkacames 2012 - Anglès - 9 setembre 2012

Hem arribat a la tercera edició de la marxa "Trenkacames" d'Anglès. Els amics d'AC LA SELVA, ens han preparat un recorregut tal i com diu el mateix nom trencador. Aquesta és la meva primera participació, m'he sentit molt còmode, i he gaudit d'allò més dels constants puja-baixa.

Moment de la sortida. Foto Jordi DS

 Hem sortit del nucli amb direcció a la primera ermita del recorregut, Sant Pere Sestronques, per arribar-hi hem traçat un seguit de camins forestals i una única trialera una mica complicada. Aquí teníem el primer "paparazi" per immortalitzar la baixada o la primera òstia.

Fotos de la marxa gràcies a: Xevi Manubens

Fotos: Jordi DS

 Els més ràpids en arribar-hi l'han baixat sense cap dificultat. En el moment d'arribar-hi jo, ja s'havia creat el primer tap. Superat aquest petit "embús" i amb 11,5 km a les cames, hem passat per les portes de Sant Pere on hi havia el primer avituallament.

A partir d'aquí tot era pista de bon fer, excepte el punt on es creuava la carretera de Santa Coloma C-63, on hi havia una tall de descens complicat just abans de passar "pel tubo". Seguia íntegrament per pista fins a la segona ermita, en aquest cas la de Sant Amanç, on s'hi arribava desprès de 15 km. En aquest punt hi havia el segon avituallament, i es dividien la llarga i la curta.

Els de la llarga els esperava una forta pujada d'almenys 50 minuts, tots seguits i sense descans per a coronar l'emblema de la població, el cim més alt del poble i el que dona nom tan a l'ermita com a la muntanya, "Santa Bàrbara".

 Els de la curta enfilàvem direcció al nucli. Abans però s'havien de superar dues trialeres. La primera no massa complicada, però amb bastanta "pinassa" i amb un pendent que ha fet anar per terra a més d'un. La segona molt ràpida i llarga, un exemple del que son els corriols que a mi m'agraden.

Fotos de la marxa gràcies a: Antoni Bautista

 Trenkacames en estat pur. Foto: Jordi DS

Fins hi tot amb una petita rampa per a saltar per a poder fer-se la foto com si d'una cursa de descens es tractés. Aquest petit obstacle a fet perdre la segona posició a en "Blai" que ha tingut la mala sort de rebentar just desprès del salt. Finalment hem passat per sota de l'arc d'arribada. Un recorregut genial!! Gràcies amics.

 Els temps:
- Primer marxa curta (22km): 1 hora 32 minuts i 57 segons
- Primer marxa llarga (32km): 1 hora 47 minuts i 59 segons
- El meu temps: 1 hora 42 minuts i 45 segons (10a posició marxa curta, 10 de 46)

Nota: El track de la cursa no està publicat ja que passa per propietats privades, de pas exclusiu només per a veïns, amb l'autorització per a poder-hi circular només el mateix dia de la marxa.

Un dia de repartidor a ...

Comença la jornada a les 7 del matí. És qüestió d'agafar la furgoneta que tens aparcada a la porta de casa i dirigir-te cap a la nau central, ubicada al polígon de Vilablareix (zona könig). Descobreixes que existeixen un munt de furgonetes com la de l'Edu, i poc a poc tothom comença a arribar. Com que anem bé de temps, aprofitem per anar a fer un cafetó al bar del costat per a treure'ns la son de les orelles.

Les furgonetes ja estan col·locades al seu lloc, ara és qüestió d'emplenar-les fins dalt de tot per a repartir el centeners de paquets a la gent. Amb una cadena de gent i gràcies a una filera de corrous, els paquets comencen a moure's com formigues. Fa goig veure aquest procés. Potser és molt mecànic, potser massa manual, però la veritat no hi ha altra manera.

Aquí ve la meva sorpresa, avui descobreixo el que és un "actor de reparto": persona que representa papers secundaris,  és a dir que no forma part de la trama principal de l'obra, però que la seva participació és necessària per a portar a bon fi el guió. En aquest cas, descobreixo que a part de ser actor de teatre, també és pot ser transportista i repartidor secundari a Chronoexprés.

Carreguem la furgoneta i ja podem sortir disparats a repartir, no serà un dels dies més complicats ja que a la Bisbal és festa i ens estalviarem de repartir en molts comerços que avui estaran tancats, però que vol dir que els haurem de fer demà. Ja se sap, la feina que no acabes avui, s'acumula al dia següent, és el que te.

Repartim a Celrà, la Bisbal, Peratallada, etc etc... i finalment arribem a Torroella de Montgrí. És estiu i evidentment trobem cues només d'arribar a la rotonda del pont.

A Torroella optem per a fer el repartiment de la zona centre a peu, segur que serà més ràpid. Aparquem a la zona de càrrega i descàrrega, que per sort no està plena, carreguem la "carretilla" i vinga... A fer tota la zona peatonal. Tothom saluda a l'Edu, és normal, son la gent del seu dia a dia. Amb tothom te una salutació, un que tal com va, un sonriure. Descobreixes que la feina també te una part positiva, amable... No tot és com la gent es pensa...segur que al final fas amics, i molts...

Arribem al punt crític,entrada de l'Estartit en ple mes d'Agost... cues molt abans de l'entrada. Ja ens ho podem agafar amb calma. Aprofitem per a trucar, si, amb els mans lliure. Això és sagrat.

A l'Estartit fem el mateix, aparquem la furgo, però on podem. Aquí si que està tot a tope i no hi cap ni una agulla.

Està tot ple de turistes, però mooolts. Això dificulta la circulació, però almenys alegra la vista. Pim pam, ja queda poquet per acabar lo més gros. Ja només ens quedaran quatre paquetets per desprès de dinar i altre cop cap a la Nau. Avui sembla que plegarem aviat. Encara hem tingut prou sort.

Al final quedem amb un company per a dinar. Ens desviem una mica del full de ruta. Finalment acabem dinant a Camallera. Abans però hem omplert la furgo de paquets. Veig que no tot és repartir, també hi ha una feina, i bastanta de recollir. Sort que ens carreguen la furgo amb l'ajuda d'un "toro". Dinem de menú, però tot hi així m'he posat les botes. Sort que tota aquesta gent es coneixen els millors llocs! I finalment emprenem el camí de tornada...

Arribats a la Nau central, ja només falta descarregar la furgo i cap a caseta... Ha estat un dia intens... i m'ho he passat de conya. Gràcies Edu!! Ets un crak...

V Marxa BTT 7 Ermites - Bescanó 2012

V Marxa BTT de les 7 Ermites, Bescanó 12 d'Agost de 2012. Les previsions eren que faria calor, molta calor. Els dos dies anteriors havíem assolit les temperatures més altes des de l'inici d'any. Tot hi això, la participació, ha estat molt elevada, prop de 70 "bikers" a la curta i quasi 200 a la volta llarga. Tothom que s'apunta a una cursa de BTT a Bescanó sap el que l'espera. Els recorreguts d'allò més currats, amb varietat de pistes forestals, corriols llargs, ràpids i de bon fer, i algun tram de baixada d'aquells que millor no respirar. Ja se sap, així son les curses, i a tothom a qui li agrada aquest esport, precisament busca muntanya en estat pur. La meva sortida era de la meitat cap enrera. Deu minuts abans de prendre la sortida, els craks, la gran majoria federats, ja s'havien situat estratègicament, per a fer una bona sortida i poder aspirar a quedar entre les posicions davanteres. No hi ha pòdium, ni tansols obsequis entre els tres primers, però el fet de portar dorsal, ja és un afegit per a motivar al personal. Dins del primer kilòmetre i mig de carrera, una caiguda en una forta pujada, provoca un petit embús que fa que la gent opti per superar-lo com pot. Jo esquivo aquest "tap" passant pel marge. Als pocs metres sento com la roda comença a perdre pressió, he punxat. No se si abandonar o canviar la roda i seguir. Opto per la segona opció, he vingut a passar-m'ho bé i està clar que tornar a peu, no és la solució al problema. Canvio la roda (la del darrera), i això fa que perdi 10 minuts segons el meu GPS. Tothom comença a superar-me fins al punt de situar-me últim. Aquí comença el meu repte, em sento en forma, còmode i amb ganes d'apretar. Doncs gas i amunt, poc a poc començo a atrapar gent, més gent, avançant posicions a les pujades més exigents, i tibant d'allò més a les baixades. El recorregut és molt guapo, perfecte pel meu gust. M'ho estic passant molt bé, i m'alegro d'haver reparat la punxada. A l'últim kilòmetre, tinc la moto apretant-me, el primer de la volta llarga no està lluny. Al final entro amb un temps d'una hora i 31 minuts, just al mateix temps que l'Oriol Colomé Roca, que queda primer de la marxa llarga (1h:30min:56seg). Només hi ha una diferència, jo he fet 18,6 km i ell uns 33. Però us puc assegurar, que m'ho he passat tant bé com ell. L'any que ve, repeteixo. Aquesta ja s'ha convertit en una cursa habitual dins del meu calendari. L'enhorabona a l'organització.

 Clika aquí per veure la ruta: V Marxa BTT Bescanó 2012

 

La Classificació, 37 de 69, tot i la punxada que em va fer perdre 10 minuts:

Temps de recol·lecció de patates

Les patates es solen plantar pels volts de Sant Josep (19 de Març), aprofitant la lluna vella. La patata s’adapta a tot tipus de sòl, però vol un terreny esponjós, ben drenat, fèrtil i ben treballat. A l’hora de plantar-les cal col·locar els grills mirant cap al cel. La patata pot ser atacada per diverses espècies d'insectes, àcars i nematodes entre els quals es troba l’ escarabat de la patata "Leptinotarsa decemlineata". La patata és fàcilment digerida i té un alt valor nutricional. Els tubercles de patata presenten aproximadament un 78% d'aigua i un 18% de midó. Es creu que la patata fou importada des de Perú cap la península ibèrica el 1554. El mes de juliol ja es poden arrencar les patates. Tan el procés de la sembra com el d’arrencada de patates estan mecanitzats, augmentant el rendiment, cosa que suposa un estalvi en temps i esforç molt important.  Com a curiositat, a l'Empordà, en diuen "anar a arrabassar trumfes". A Espanya hi ha cinc tipus de patates que són molt populars i que podem trobar fàcilment als supermercats i fruiteries, son les varietats Kennebec, Monalisa, la patata vermella i les de denominació d’origen conegudes com a patates de Galícia, i les de Prada de Conflent (Països Catalans).  Amb salsa brava son irresistibles o sinó aneu a provar-les al König.

Ajudant a plantar patates, a mitjans del mes de març...

Camp de patates

La marieta (Coccinella setempunctata) és un petit i simpàtic escarabat que s'alimenta
bàsicament de pugons i cotxinilles, i que és utilitzat en la lluita biològica contra les plagues de les
plantes. A part de la vermella amb punts negres que tots coneixem, al món n’hi ha unes 5.000
espècies amb els colors i el nombre de punts diferents.

L'arrencada de patates actualment també és un procés mecanitzat.

Al món hi ha centenars de varietats de patates, aquí en teniu una mostra.
 La fotografia va estar presa al mercat del poble de Chivay, durant un viatge a Perú l'any 2009.

Les famoses Braves del restaurant/frankfurt  "König" de Girona

3/3 Chemin des Bonshommes GR107

 

Tercera etapa: De Comús fins al Castell de Montségur

Aquesta etapa té uns 16 km, amb un desnivell aproximat de 450 metres de pujada i d'uns 500 metres de baixada. L'etapa està clarament diferenciada en dues parts; La baixada inicial per les Gorges de la Frau, i una dura i enfangada pujada vorejant el torrent de Rivels. Sortint de Comus anem planejant fins a endinsar-nos pel congost de les Gorges de la Frau. Aquesta part de camí la fem protegits per les grans parets verticals d'aquest espectacular congost, caminant per un camí de forta baixada i un tant pedregós. Sortint del congost passem per la zona de Pelail i enfilem muntanya amunt resseguint el Torrent de Rivels. La pujada és esgotadora, i fangosa en algun punt concret, però reconfortant a l'estiu, ja que bona part del recorregut és realitza a la sombra. Finalment arribem al poble de Montségur, aprofitem per a prendre un refresc i recuperar forces. A poc més d'un quilòmetre del poble trobem l'aparcament de vehicles i el Pla dels Cremats, just al peus del Castell. Ja només ens quedaran uns vint minuts de forta pujada per un corriol de pedres desgastades per cloure el final de la nostra aventura. El Castell de Montségur i les vistes que s'albiren des d'aquest niu d'àligues son realment magnífiques.

Horaris i distàncies previstes:

•  8:25 Sortida des de Comus (1166m). Descens Gorges de la Frau fins a Pelai (700m aprox).
• 11:18 Esmorzar al Massís de la Frau, en uns 13 km. Col de Rivels (1053m).
• 12:05 Arribada al poble de Montsegur en uns 15 km i temps per un refresc (853m).
• 13:18 Arribada al Castell de Montsegur. (16 km). La pujada s'inicia al Pla dels Cremats (1206m)

Vista del Castell des del Pla dels Cremats

Interior del Castell de Montségur

 Vista del poble de Montségur des del Castell

Clika aquí per veure: Vista espectacular del castell de Montségur

2/3 Chemin des Bonshommes GR107

Segona etapa: d'Ax-les-Thermes fins al poble de Comús

Aquesta segona etapa, té uns 23 km, amb un desnivell aproximat de 850 metres de pujada i uns 500 de baixada. L'inici habitual seria des del poble d'Orgeix, però al no haver-hi cap establiment per a fer-hi nit, la sortida la realitzem des d'Ax-les-Thermes (Gîte-Hôtel La Grande Cordeé). Agafem la sortida del poble, per l'Avinguda d'Adolphe Authie, i a la primera corba tancada, caminet muntanya amunt per a enllaçar altra vegada amb el GR107, passant pel la bonica vila d'Ignaux. A la sortida d'Ignaux, enllacem amb la nostra ruta, on més endavant caldrà afrontar la ferma pujada fins al Col d'Ijou de 1649m. A pocs metres del punt més alt, i girant-nos, a la nostra esquena es pot apreciar una magnífica vista de la vall que deixem enrera, acompanyada amb els Pirineus de fons. Més endavant, gaudirem d'un camí planer, molt obert i amb les millors vistes de tota la jornada. Arribem a l'encreuament amb el refugi de Chioula, que ens queda a pocs metres. En aquesta esplanada, observem la presència de dues marmotes que encuriosides ens estan mirant. Poc desprès arribem al coll de Balaguès, on comença la baixada fins a Montaillou. Des de Montaillou i donant una mica de volta arribem al punt final del segon dia, el poble de Comús. Abans però ens hauran fet passar pel la vila de Prades (que no s'ha de confondre amb Prada de Conflent). En total haurem emprat poc més de 7 hores, contant les parades per a veure aigua, ja que el dia ha estat calorós, les parades per a fer fotografies, per a descansar o simplement per a agafar aire i gaudir de l'immensitat del paisatge que ens envolta.

Horaris i distàncies previstes:

•  8:30 Sortida des d'Ax-les-Thermes, amb direcció a Sorgeat (1064m)
• 11:11 Pas pel Col d'Ijou (1649m) en uns 9 km, i Pla de Lagarde (1605m)
• 11:57 Pas pel Col de Pierre Blanche (1551m) en uns 11 km.
• 12:38 Pas pel Col des Canons (1617m)
• 12:51 Pas pel Col de Balagués (1669m) en uns 15 km.
• 14:16 Arribada al poble de Montaillou (1300m) en uns 17 km i parada a Prades (1240m).
• 15:35 Arribada al poble de Comus (1166m) en uns 23 km. 

Le silence du midi (al poble de Comus), un lloc 100% recomanable.

1/3 Chemin des Bonshommes GR107

Església de Saint-Pierre de Mérens les Vals

Aquesta aventura de tres dies amb final al Château de Montségur, comença davant de l’església de Saint-Pierre de Mérens les Vals. Com a curiositat destacaré que a l’octubre de 1811, de camí cap a saquejar la vila d’Ax-les-Thermes, els miquelets espanyols incendiaren aquesta església. Recorreré a peu, part de l’anomenat “Camí dels Bons Homes”, un itinerari turístic que parteix del Santuari de Queralt a Berga (Catalunya) i el Castell de Montsegur (Arièja, França), i que segueix les rutes de migració que van utilitzar els Càtars o Bons Homes durant els segles XIII i XIV quan fugien de la croada i la Inquisició. Actualment aquest sender està senyalitzat com a GR-107 (sender de gran recorregut), pel que hem de seguir en tot moment les senyals vermelles i blanques i us puc assegurar que és impossible que us pugueu perdre.

Primera etapa: De Mérens-les-Vals a Ax-les-Thermes (passant per Orgeix) 

Aquesta primera etapa, té uns 18 km, un desnivell aproximat de 700 metres de pujada i de 950 metres de baixada. És una bonica etapa, amb uns primers quilòmetres de forta pujada fins el Col de Joux. La nit anterior va estar ploguent, pel que quedem molls fins als genolls degut a l'humitat acomulada als matolls i herbes per on passem, fins al punt d'esprimir els mitjons i treure'n una bona quantitat d'aigua. Sort que durant la baixada el temps canvia, surt el sol i ens podem assecar una mica la part dels pantalons. A partir del Col de Joux, anem perdent altitud fins a arribar al poblet d'Orgeix. A Orgeix no hi ha allotjament, ni cap botiga, pel que vam decidir desviar-nos a Ax-les-Thermes (uns 3 km), per a allotjar-nos i passar la nit.


Horaris i distàncies previstes:

•  9:30 Sortida de davant de l'església de Saint-Pierre de Mérens les Vals. (1052m)
• 11:15 Pas pel Col de Joux (1701m) en uns 6,5 km.
• 13:30 Arribada al bonic poble d'Orgeix (823m) en uns 18 km.
• 14:00 Arribada a Ax-les-Thermes ( Gîte-Hôtel La Grande Cordeé)  (720m) en uns 21 km.

Primera visió del bonic poble d'Orgeix