dijous, 16 d’agost del 2012

Un dia de repartidor a ...

Comença la jornada a les 7 del matí. És qüestió d'agafar la furgoneta que tens aparcada a la porta de casa i dirigir-te cap a la nau central, ubicada al polígon de Vilablareix (zona könig). Descobreixes que existeixen un munt de furgonetes com la de l'Edu, i poc a poc tothom comença a arribar. Com que anem bé de temps, aprofitem per anar a fer un cafetó al bar del costat per a treure'ns la son de les orelles.

Les furgonetes ja estan col·locades al seu lloc, ara és qüestió d'emplenar-les fins dalt de tot per a repartir el centeners de paquets a la gent. Amb una cadena de gent i gràcies a una filera de corrous, els paquets comencen a moure's com formigues. Fa goig veure aquest procés. Potser és molt mecànic, potser massa manual, però la veritat no hi ha altra manera.

Aquí ve la meva sorpresa, avui descobreixo el que és un "actor de reparto": persona que representa papers secundaris,  és a dir que no forma part de la trama principal de l'obra, però que la seva participació és necessària per a portar a bon fi el guió. En aquest cas, descobreixo que a part de ser actor de teatre, també és pot ser transportista i repartidor secundari a Chronoexprés.


Carreguem la furgoneta i ja podem sortir disparats a repartir, no serà un dels dies més complicats ja que a la Bisbal és festa i ens estalviarem de repartir en molts comerços que avui estaran tancats, però que vol dir que els haurem de fer demà. Ja se sap, la feina que no acabes avui, s'acumula al dia següent, és el que te.

Repartim a Celrà, la Bisbal, Peratallada, etc etc... i finalment arribem a Torroella de Montgrí. És estiu i evidentment trobem cues només d'arribar a la rotonda del pont.


A Torroella optem per a fer el repartiment de la zona centre a peu, segur que serà més ràpid. Aparquem a la zona de càrrega i descàrrega, que per sort no està plena, carreguem la "carretilla" i vinga... A fer tota la zona peatonal. Tothom saluda a l'Edu, és normal, son la gent del seu dia a dia. Amb tothom te una salutació, un que tal com va, un sonriure. Descobreixes que la feina també te una part positiva, amable... No tot és com la gent es pensa...segur que al final fas amics, i molts...


Arribem al punt crític,entrada de l'Estartit en ple mes d'Agost... cues molt abans de l'entrada. Ja ens ho podem agafar amb calma. Aprofitem per a trucar, si, amb els mans lliure. Això és sagrat.

A l'Estartit fem el mateix, aparquem la furgo, però on podem. Aquí si que està tot a tope i no hi cap ni una agulla.


Està tot ple de turistes, però mooolts. Això dificulta la circulació, però almenys alegra la vista. Pim pam, ja queda poquet per acabar lo més gros. Ja només ens quedaran quatre paquetets per desprès de dinar i altre cop cap a la Nau. Avui sembla que plegarem aviat. Encara hem tingut prou sort.


Al final quedem amb un company per a dinar. Ens desviem una mica del full de ruta. Finalment acabem dinant a Camallera. Abans però hem omplert la furgo de paquets. Veig que no tot és repartir, també hi ha una feina, i bastanta de recollir. Sort que ens carreguen la furgo amb l'ajuda d'un "toro". Dinem de menú, però tot hi així m'he posat les botes. Sort que tota aquesta gent es coneixen els millors llocs! I finalment emprenem el camí de tornada...

Arribats a la Nau central, ja només falta descarregar la furgo i cap a caseta... Ha estat un dia intens... i m'ho he passat de conya. Gràcies Edu!! Ets un crak...






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada