Sau - Morro de l'Abella - Lleixa de Balà - Tavertet

Ruta circular per Sau, el Morro de l'Abella, la Lleixa de Balà i Tavertet                           8 de Març de 2015

Punt de sortida: Aparcament del Club Nàutic de l'embassament de Sau

Presa de l'embassament de Sau ( 08-03-15 )

1. Inici de la ruta, per pista ascendent (situada just al costat de l'aparcament).

2. Primera bifurcació de camins. Hem de prendre el de l'esquerra, és a dir, el que va vorejant l'embassament.

3. Punt on hem de creuar la riera de Balà. Tot dependrà del caudal que porti la riera. Hem de resseguir la riera uns metres (dirigir-nos a la dreta), remuntar-la fins a poder creuar, i trobar el caminet de pujada que queda a l'altre costat.

El Morro de l'Abella vist des del lateral i des de davant...

Vistes des de dalt del Morro de l'Abella

4. Encreuament.     Dreta: direcció a la Lleixa de Balà.
                             Esquerra: Mirador de sota el Morro de l'Abella i Mirador de dalt del Morro de l'Abella.
                             Primer anem a l'esquerra per a gaudir de les vistes de l'impressionant Morro de l'Abella.

5. Encreuament per anar al pla de sota el Morro de l'Abella.

6. Tornada enrera i pujada fins a arribar a la part més alta del recorregut. Passem per sobre de l'empedrat caminet fins a arribar al capdavant del Morro de l'Abella.

La Lleixa de Balà i les escales en el seu punt mig

7. Recular fins a trobar l'encreuament de sota el cingle (punt 4)

8. Pas pel costat de la cova de les Pixarrelles (visita recomanable). Es puja amb l'ajuda d'una corda.

9. Escales metàl.liques (precaució al passar-hi!)

La Bauma del Molí Bernat, amb el seu saltant d'aigua

10. Bifurcació al la Balma del Molí Bernat (sota). Nosaltres anem a l'esquerra. Deixem aquesta visita per una altra ocasió ja que anem justos de temps.

11. Pont del Molí-bernat (o pont vell) sobre la riera de Molí-bernat o de Balà, per on passava el camí de Tavertet a Manlleu per Sobiranes.

El Pont del Molí Bernat (o pont vell) sobre la riera de Balà

Per aquest pont hi passava el camí entre Tavertet i Manlleu

12. * Visita a Tavertet. Hem portat entrepans ja que no sabíem exactament el temps emprat per a recórrer la ruta proposada. Finalment hem arribat a bona hora i hem aprofitat per a dinar en una terrassa, i prendre uns refrescos i cafès. ( Nosaltres hem anat al Bar-Restaurant Can Miquel)

13. Mirador de Tavertet

Al final, tot i portar entrepans, hem pogut dinar a Tavertet

L’església romànica del segle XI dedicada a Sant Cristòfol, presideix el nucli antic del poble.

14. Caminet de baixada

15. Punt final. Hem enllaçat amb la pista d'anar a l'inici.
Ara només ens queden uns 2,5 km per a tancar la ruta. (tot asfalt).

Una ruta espectacular! Si podeu aneu-la a fer... al·lucinareu!

* Tavertet i l'església de Sant Cristòfol:

El poble té una situació estratègica, a 872 metres, sobre una plataforma tabular, lleugerament inclinada cap a ponent, que en direcció nord-est a sud-oest s’avança cap a la vall de Sau, amb vertiginosos espadats a banda i banda, els de migdia mirant al Ter i els de tramuntana al sot de Balà. L’edifici més important, n’és l’església parroquial romànica del segle XI dedicada a Sant Cristòfol, situada arran de cingle, presideix el nucli antic del poble, format bàsicament per tres carrers orientats gairebé de nord a sud i paral·leles al cingle. 

Distància per arribar-hi: 68,8 km entre Anglès (Supermercat Maxi-Dia) - Sau (aparcament club Nàutic)

Per a veure la Ruta pots clikar aquí: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9034097

Gra de Fajol 2.706m (pel Refugi d'Ulldeter)

Gra de Fajol de 2.706m (passant pel Refugi d'Ulldeter)                                                 21 d'Agost de 2014

El Gra de Fajol és un cim d’alta muntanya, de 2706m, molt assequible i de curt recorregut (6,3km anada i tornada). També és un cim traïdor, ja que el fort vent que acostuma a fer-hi dificulta l'ascensió i el risc de boira i tempesta és alt. Aquest pic és poc freqüentat, ja que es troba al costat de l'imponent Pic de Bastiments de 2881m. No obstant, és una excursió molt recomanable pel paisatge que es contempla.

Cim del Gra de Fajol, a 2706 msnm.                                           Foto: Albert Roura

Itinerari:  Carretera de Vallter 2000, Refugi d'Ulldeter, Coll de la Marrana i Gra de Fajol.

Inici de la ruta.  Aparcament Refugi d'Ulldeter a 2080 msnm.         Foto: Albert Roura

 

Als deu minuts creuem el Ter per un petit pont de fusta.         Foto: Albert Roura

En uns 20 minuts arribem al  Refugi d'Ulldeter.                        Foto: Albert Roura

Pujant la part final del Gra de Fajol.                                             Foto: Pere Magrià

Fent el cim !!! Gra de Fajol, de 2706m                                         Foto: Pere Magrià

Esmorzant amb les vistes del Gra de Fajol Petit al davant.         Foto: Albert Roura

El fort i fred vent ens obliga a abrigar-nos: Jaqueta, Buff i estelada.   Fotos: P. Magrià

Ja només ens queda desfer el camí. Ara toca la baixada.          Foto: Pere Magrià

Ja acabada la ruta, parada obligatòria a Setcases per a dinar en un bon restaurant.

Abans de dinar, encara ens va quedar temps per  a pujar al turó de la Creueta. Foto: Pere Magrià

Salut i cames !!!

Horaris/temps previstos:

-         -   7:00 Sortida des d’Anglès amb cotxe particular (Aparcament supermercat Maxi-Dia)

-         -   8:30 Arribada al punt d’inici de la ruta desprès de recórrer uns 90km.

El punt d’inici/final de la ruta es localitza en una corba de la carretera GIV-5264 que comunica la localitat de Setcases amb les pistes d’esquí de Vallter 2000. Hi ha un cartell indicador. La cota de sortida de la ruta està a 2.080 msnm.

-          -   9:00 Refugi d’Ulldeter. Cota 2.220 msnm.

-          -   9:45 Pas pel Coll de la Marrana. Cota 2.530 msnm.

-          - 10:05 Hem fet el Cim! Gra de Fajol. Cota 2.706 msnm.

Ens agafem uns 35 minuts per a esmorzar, fer les fotos de rigor i contemplar l’amplia panoràmica que es pot veure des d’aquest magnífic mirador.

-        -  10:40 Inici camí de tornada

-        -  11:30 Pas pel Refugi d’Ulldeter

-        -  11:55 Final de la ruta desprès de fer una ruta de 6,3 km. 


Per a Veure les Fotos de la Sortida clika aquí: Fotos Pere Magrià ©   

Per a Veure la Ruta pots clikar aquí: Gra de Fajol 2706m (pel Refugi d'Ulldeter)

Pica del Canigó (des del Refugi de Cortalets)

07 d’Agost de 2014: Pujada al Canigó de 2.784 metres

Itinerari circular: Refugi dels Cortalets, Cresta del Barbet, Portella de Vallmanya, Xemeneia Durier, Pica del Canigó (2.784m), Pic Jofre, Font de la Perdiu.

Route circulaire: Refuge des Cortalets, Crête du Barbet, Porteille de Valmanya, Cheminée Durier, Pic du Canigou (2.784m), Pic Joffre, Fontaine de la Perdrix.

Foto: Pere Magrià

El Canigó està situat entre les comarques del Conflent, el Rosselló i el Vallespir. És el pic més important de l’est dels Pirineus, i està tan sols a 50 km del mar Mediterrani. La seva alçada és de 2784m, quedant-se molt per sobre de les poblacions més properes que es troben a uns 2500 metres per sota del cim, cosa que el converteix en un veritable gegant.

El massís del Canigó està solcat de pistes, nosaltres hi accedim a través d’una pista d’uns 23 km que s’inicia al poblet de Villerach, poblet molt pròxim a Prades. La pista és llarga i quasi que només apte per a vehicles 4x4, o turismes alts. Les condicions climatològiques canviants poden convertir-la en una veritable pista d’eslàlom. Durant la pujada anem trobant-nos diferents zones habilitades per aparcar-hi, ja que fora d’aquestes zones està prohibit estacionar. A partir del refugi de Mas Malet, la circulació per aquesta pista està prohibida durant la nit i en èpoques d’intenses pluges. 

Nosaltres tenim la sort de poder aparcar a l’últim pàrking, és a dir, el del Refugi de Cortaletes, que ens queda a uns dos minuts caminant. Aquest refugi, situat a 2150 metres és el que marcarà l’inici i acabament de la nostra ruta circular (la clàssica) pel massís del Canigó.

Horaris/temps previstos:

-  6:00  Sortida amb cotxes particulars (4x4) des de l'aparcament del pavelló de Fontajau (Girona).
-  8:00  Arribada a l'aparcament habilitat del Refugi de Cortalets (desprès de fer els 23 km de pista).
-  8:45  Desprès d'equipar-se i calçar-se, inici de la ruta des del Refugi de Cortalets.
-  9:45  Parada per esmorzar (uns 15 minuts)
-10:20  Pas per la Cresta del Barbet.
-11:05  Inici ascensió a la Xemeneia Durier
-11:25  Hem fet el cim! Pica del Canigó! (amb foto de grup inclosa)
-11:45  Inici camí de baixada
-12:35  Pas pel la zona del Pic Jofre
-13:00  Foto de grup davant del llac de Cortalets
-13:10  Arribada al Refugi de Cortalets i final de la ruta circular (temps de descans i per a dinar)

Foto: Pere Magrià

Foto de Grup dalt del Canigó. Foto: Pere Magrià

Foto: Pere Magrià

 

Per a Veure les Fotos de la Sortida clika aquí: Fotos Pere Magrià © 

Per a Veure la Ruta pots clikar aquí: Pica del Canigó (des del Refugi de Cortalets)
 

Vallter 2000 - Bastiments (pel Pic de la Dona)

22 d’Agost de 2013: Pujada al Bastiments de 2.881 metres

Des de fa temps, tenia en ment fer una sortida pel Pirineu, doncs finalment ha arribat aquest dia. Vam decidir anar a pujar el cim del Bastiments de 2.881 metres, però no fer-ho pel camí curt, sinó fer una mica més de volta i així allargar la sortida, completar el matí sencer fent una ruta i alhora conèixer paratges de gran bellesa i amb una amplitud panoràmica com n’hi ha poques.

Sortim de la localitat de la Cellera de Ter a les 7 del matí, i enfilem carretera cap a Olot, els túnels de Collabós, Camprodon, Setcases i finalment arribem a l’aparcament de les pistes d’esquí de Vallter 2000. Son aproximadament les 8:30 del matí i hem fet un total de 89,1km. A l’aparcament ja hi ha alguns cotxes, i al tractar-se d’un mes d’agost, ja preveiem trobar-hi força gent. La temperatura és agradable, fa fresca, però s’aguanta perfectament. Preparem la motxilla, els bastons de caminar i cap amunt... Sortim a les 8:45.

Voregem les instal·lacions de les pistes pel costat dret i agafem un caminet en direcció al primer objectiu: la Portella de Mantet. El sol encara està amagat darrera  les muntanyes del costat est, pel que farem el primer tram del recorregut a l’ombra. Arribem a un primer encreuament, una bifurcació que ens acabarà duent al mateix lloc; el caminet de l’esquerra és més curt i alhora més dret; el de la dreta és una mica més suau, amb menys pendent però una mica més llarg. Agafem el camí llarg per a no forçar la màquina, tenim tot el matí i no hi ha cap pressa. Sabem que ens espera una ruta no massa dura, però llarga i exigent: S’ha d’estar acostumat a caminar i fer pujades...

Arribem a la Portella de Mantet, un petit Coll fronterer entre Catalunya i França. Des d’aquest indret si es desitja es podria anar al petit poblet de “Mentet” recorrent uns 6,6 km. Nosaltres seguim i anem a fer el primer cim del dia: El Pic de la Dona de 2.704 metres, hem de tenir en compte que hem partit de la cota 2.170 (aparcament) per tant, comença la primera pujada amb una mica més de pendent. L’anem pujant sense cap dificultat fins a coronar-lo. Aquí hi trobem el primer grup nombrós de gent que ha parat per a esmorzar-hi. Les vistes de tot el massís del Canigó des d’aquest punt son genials, el sol ja comença a fer acta de presència i si fem un gir complert podrem veure que no queda gens de neu enlloc.

Des d’aquest cim , el camí comença a baixar en el primer tram i a planejar desprès. Estem recorrent el Coll de la Geganta, un coll ample i amb caiguda a dreta i esquerra. El costat dret molt abrupte i empinat, mentre que el costat esquerra molt més suar i amb un pendent molt més constant. Al cap d’una estona de caminar hem d’estar alerta, si seguim recta aniríem directes a coronar el Bastiments. Nosaltres decidim fer una mica més de volta, passarem pròxims al pic de Bacivers, sabem que el camí escollit és poc transitat, pel que segurament podrem trobar-hi isards, a part anirem fins a l’Estany de Bacivers on ens pararem a esmorzar-hi. Així és, trobem un primer grup de 6 isards que ens donen la benvinguda. Son poc espantadissos, i denoten que estan acostumats a la presència humana. Aquesta zona del Pirineu és de les més concorregudes per als muntanyencs. 

Parem a l’Estany a esmorzar, i ens refresquem a l’aigua transparent d’aquesta petita llacuna natural. Reprenem força i seguim pel costat d’una petita construcció de pedra a mode de refugi rupestre. Comença una pujada més dura i amb bastant de pedra. El caminar es torna més lent, i el camí menys fresat, pel que no queda massa clar en alguns llocs per on passar, però està clar que sempre amunt. Finalment ens hem desviat una mica massa a l’esquerra i sortim enmig del Pic de Bacivers i un segon pic amb menys altura. Tenim el cim de Bacivers pròxim, el veiem a tocar, però és una formació amb molta pedra solta, que al final només fotografiem. 

Ara si que comença l’atac al Bastiments, el cim més oriental dels Pirineus. Aquesta serà la pujada més dura de tot el recorregut. Els pals serveixen de poc, i en algun lloc és quasi necessari utilitzar les mans per grimpar. Hi ha molta pedra solta, l’anem pujant com si es tractes d’unes escales, però amb tot de graons irregulars. És molt important mirar on es trepitja, ja que seria fàcil regirar-se un peu. Arribem a la cresta per la vessant nord on hi trobem un piolet i una bústia d’alumini. Des d’aquest punt tenim una amplíssima perspectiva de la part nord-catalana. El punt més alt del Bastiment està al mig d’aquest allargat altiplà. Caminant dos minuts arribem al nostre objectiu: Bastiments 2.881 metres!!

Podem dir que és el punt més alt, però també menys interessant. Hi trobem una fita trencada, un punt geodèsic arrancat i un poste amb l’ inscripció:  ELS BASTIONS “La travessa de la Vall de Ribes” Nº 10. Una ruta promoguda pels sis ajuntaments més pròxims a la zona en qüestió. La part més fotografiada, és a dir, la creu de Bastiments la tenim uns metres més enllà. Ens hi arribem per a fer-hi la fotografia de rigor. Aquí és on es concentra més gent. Una bella creu metàl·lica corna aquest punt des del 1994, any en què el Grup Esportiu i Excursionista Gironí (GEEG) amb motiu del seu 75é aniversari decidí posar-li. Com tots els cims orfes d’identitat, decideixo treure l’estelada, lligar-la fermament a la creu i deixar que onegi als quatre vents per a fotografiar-me amb la creu, l’estelada i la cara de satisfacció per haver coronat el cim més alt assolit  per un servidor (el Puigmal queda pendent).

Només queda el camí de tornada, baixem pel costat sud per un caminet en “ziga zaga” fins a arribar al Coll de la Marrana (qui sap perquè es diu així?). Aquest és un punt molt estratègic i simbòlic. En un costat d’aquesta esquena d’ase és on comença la Vall del Freser i inici de la travessa fins a Núria en unes quasi tres hores. El Freser neix al costat dret d’on som nosaltres mentre que el riu Ter uns metres més avall a la nostra esquerra. A part al davant tenim majestuós el cim del Gra de Fajol.

Comencem la baixada final que ens conduirà a les pistes d’esquí. Abans però i aprofitant que tenim dos punt de gran interès pròxims decidim fer una mica de turisme. Primer anem a buscar el naixement del Ter. Resseguim el corrent d’aigua fins un punt on s’acaba perdent sota les pedres. En aquest indret és converteix en torrent subterrani, ja que l’escoltem sota els nostres peus però no el podem veure. Més avall s’acaba ajuntant amb tota una colla de torrents, rierols i escorrenties de diferents valls per a convertir-se en un vistós i generós caudal. 

Fem un glop d’aigua d’aquesta “font” natural i caminem uns metres avall per a visitar l’antic refugi dUlldeter. Només resten un munt de pedres consolidades i moltes més de disperses del que havia sigut un Xalet-Refugi com n’hi havia pocs. Una construcció que es va inaugurar l’any 1909 obra de l’arquitecte Jeroni Martorell, i que podríem catalogar com a modernista i de línies “Gaudinianes”. Una llàstima que actualment no es mantingui en peu. 

Ara si que ja només queda travessar i caminar per les pistes sense neu per arribar al cotxe i tancar aquesta bonica matinal per les muntanyes del Pirineu. Hem fet unes 6 hores de ruta pel que ens ha entrat la gana. Son les dues i mitja. Baixem els dotze kilòmetres que ens separen del nucli de Setcases i ens entaulem en un dels nombrosos restaurant.

Salut i Cames!!!

Per a Veure les Fotos de la Sortida clika aquí: Fotos Pere Magrià © 

Per a Veure la Ruta pots clikar aquí: Pujada al Bastiments de 2.881m (pel Pic de la Dona)

1ª Night Run 5km - Sant Antoni de Calonge - 17-08-2013

1ª Night Run de Sant Antoni de Calonge

Aprofitant uns dies de vacances a Sant Antoni de Calonge, vaig córrer  la meva primera “Night Run”. Jo no estic acostumat a córrer;  només hi vaig de tan en tan, però sense marques, sense límits, sense estar pendent del cronòmetre i sense cap temps en ment per a superar. Era la primera cursa d’aquest estil que s’organitzava a Sant Antoni de Calonge. Durant tota la tarda es disputaven una sèrie de carreres puntuables pel Campionat de Catalunya.  S’organitzava la 18ª Milla Urbana i a les nou del vespre la 1ª Cursa Popular. Es tractava de fer dues voltes de 2,5 km al passeig Josep Mundet (passeig marítim) de Sant Antoni, és a dir, anar i tornar de la Plaça Catalunya  fins arribar a la Riera d’Aubí on es feia mitja volta pel mateix traçat. 

El circuit "passeig de Sant Antoni de Calonge"

En total 5 kilòmetres de distància que vaig fer en 25 minuts i 31 segons, entrant dins del “top 100”. Vaig quedar 98/169 fent una mitja de 5 minuts i 6 segons el kilòmetre, molt per sobre del primer classificat que va completar el recorregut amb un temps de 17 minuts i 5 segons (mitja de 3:25 min/km). Crec que si es tractés d’un examen no arribaria a l’aprovat. De totes maneres, vaig aconseguir el meu objectiu, i no era altre de fer una mica d’esport. Ara ja tinc una referència a superar per a futures edicions... Salut i Cames!!!