La crònica de la meva "cursa": Un repte personal, Exhaust 2019
La Puigdefrou Exhaust és la cursa per excel·lència entre les curses de
muntanya. Pel seu desnivell, duresa, exigència i per l’entorn per on
transcorre. La cursa es disputa íntegrament per la part muntanyosa de la
Cellera de Ter; passant pel turó de Canet i la zona de Colldegria,
situada a l’extrem nord del terme municipal, sobre l’embassament del
Pasteral; i el Serrat d’en Cànoves a l’extrem sud a tocar de la Riera
d’Osor. La cota màxima a assolir és el mític cim del Puig d’Afrou, al
centre del primer contrafort de les Guilleries, i just damunt del nucli
urbà.
L’hora oficial de sortida és a les nou del matí, i el
temps màxim “marcat” per a completar el recorregut és d’unes 4 hores,
tot i que això és molt flexible, ja que no s’exclou mai a ningú.
Evidentment per a qualsevol persona que estigui mitjanament en forma i
disposada a córrer durant bona part dels 17 kilòmetres de recorregut, és
un objectiu més que assolible. Jo per motius mèdics, tinc estrictament
prohibit trotar, córrer o com es diu popularment “fer el cabra”.
Però les ganes, la il·lusió i l’energia que m’aporta el fet d’estar en
contacte amb la natura i més tractant-se del “pati de casa”, feien
difícil no valorar si intentar fer-la. El repte era majúscul, ja que
fer-la tota sencera sense haver de córrer ni un sol moment em deixaven
fora de joc. El meu estat de forma no és el d’un esportista que entrena
regularment, però la meva constància des que em varen operar, ha fet que
hagi anat millorant dia a dia, i que pugui arribar a dir que ara com
ara “em trobo realment en forma i motivat”.
La única solució era
inscriure’s el dia abans i sortir ben d’hora. Això de ben d’hora volia
dir començar a caminar a les 7:30 del matí, a un ritme suau, però
exigent i sobretot constant. Encara que molta gent es pensi que va a
“córrer”, bona part del traçat i sobretot l’orografia del terreny
t’obliga a caminar a les parts amb més pendent. Ja havia pactat amb
l’organització que sortiria abans i que aniria fent “xinu-xanu” fins que
m’atrapessin. Igualment havia pagat l’inscripció com tothom (20€),
portava dorsal (el 95) i fins i tot xip de marcatge. Per mi el temps era
el de menys, però el cert és que ara amb el track descarregat i la
referència de temps sobre la taula, puc valorar si podia haver sortit
com la resta de corredors i inclús a nivell personal si en futures
ocasions (que mai se sap), millorar el temps d’aquesta edició.
Començo a caminar pel carrer Major en direcció a l’ajuntament, giro pel
carrer d’Avall i remunto el carrer Torrent de Sales fins a la plaça dels
Gegants. D’aquí giro a l’esquerra i en dos minuts deixo enrera el nucli
urbà. Haig de dir que el marcatge durant els 17 kilòmetres de cursa han
estat impecables, les cintes ben col·locades, i els punts de tall i
senyalitzacions al terra amb guix del tot correctes. Només vaig dubtar
en un gir a la zona del Pasteral i en un petit tram ple de fullam, ja al
capdamunt de Puigdefrou. Però alçant el cap i estant atent era realment
fàcil no perdre’s i anar seguint les cintes una darrera l’altra.
Els dos primers kilòmetres que serveixen per estirar el grup es fan per
camins suficientment amples, i el tap d’ampolla el trobem en arribar
precisament en aquest segon kilòmetre on ens hem d’enfilar marge amunt
per passar d’una pista forestal a la pista forestal immediatament
superior. Aquest tram és molt dret, però per sort curt. Aquesta pista
forestal ens porta fins a la pista principal de pujar a Plantadís que
creuarem. Davallem per un corriol fresat i voregem novament la pista
forestal en una de les seves corbes més tancades. A partir d’aquí i per
corriols passem per les proximitats del Mayol, agafem una pista agrícola
del darrera de Can Vinyoles d’Amunt, i ja pels boscos del Pasteral anem
a buscar la pista de pujar a Colldegria. Aquest any ens feien pujar al
turó de Canet, per un corriol preciós i més que net. La muntanya de
Canet és màgica, llàstima de no tenir temps de fer-hi una parada. Baixem
fins al collet de Colldegria on hi ha situat un dolmen (que no veurem) i
enllacem amb la ruta de les Pedreres.
Poc abans d’arribar a la
zona de la Palomera, trobem el primer avituallament (en el meu cas,
encara l’estan muntant), girem a l’esquerra i davallem pel mig d’un
torrent ample i de bon seguir (què xulo!). Llavors el deixem girant a la
dreta i fem una part dura i esgotadora fins a trobar novament la pista
principal que creuarem. A partir d’aquí, paciència i amunt fins a trobar
la pista de Becdejubell on hi ha el segon avituallament (que també
estan muntant). Creuo la pista i m’enfilo fins a arribar al Planot. Aquí
puc agafar aire ja que tenim un petit tall de planer. M’endinso en el
primer corriol i enllaço amb la pista fins a trobar el tercer
avituallament que fa de “bucle”. Aquí puc beure i menjar. A partir
d’aquí comença una zona espectacular, única, amb uns corriols que no
s’acaben mai. La zona de l’Esquellica, i el Serrat d’en Cànoves tenen
molta història amagada al darrera i caminar-hi t’endinsa en un espai on
sembla que no hagin passat els anys.
Remunto el Serrat d’en
Cànoves, no sense dificultat, ja que tot el que te de panoràmic, o te de
dur. Ja al capdamunt una marca al terra que diu “GAS!”, i al trobar el
començament d’una pista em dona oxigen per a continuar. Aixeco el cap i
veig el quart avituallament a tan sols 200 metres. Sembla que Puig
d’Afrou és aprop. Mentida! Ens fan baixar, fer una petita circular i fer
la part més dreta de totes. La calor ja comença a ser asfixiant! M’ho
agafo amb calma, paro a descansar i sento un soroll. És un senglar?
Ostres si! És el primer que la cursa, l’Arnau em passa, pel costat, pim-pam! Faig un vídeo i en ell només se’m sent a
mi animant-lo i la meva respiració pujada de pulsacions. Està
fortíssim! Segueixo i ja molt diferenciats passen el segon, i al cap de
poc el tercer. La resta van avançant-me progressivament. En Sarsa passa
cinquè.
Arribem al cim de Puig d’Afrou per un corriol que han
obert expressament per a l’ocasió. Aquesta és la cota més altívola de
totes. Just als peus de la Creu, hi ha una munió de gent animant, també
el cinquè avituallament. Paro a descansar, ara ja se que l’acabaré.
Només em falta la baixada fins a la glòria! En aquest punt m’han avançat
19 corredors, tenint en compte que jo he sortit una hora i mitja abans
que ells! Quines makines!
Agafo la drecera, i em llenço avall.
Això si, sempre amb precaució per a no torçar-me un turmell o no caure
de culs. La seguretat és el primer. Passo per les ruïnes de Becdejubell i
retrobo novament l’avituallament (tercer i sisè), ja que en aquest punt
es produeix un creuament. Poc abans d’arribar a l’encreuament de la
font de l’Arç em passen la primera, segona i tercera noia. Totes tres
seguides! Veig que el “pique” està assegurat!
Poc desprès m’avança en Xevi,
veig a la seva mirada que s’ho està passant pipa! Darrera seu la quarta
noia. Quan porto 4 hores justes em passa en David i em diu que ell està
sobre les dues hores i mitja. Faig la part final; passo pel costat de
“La Pagesa” i entro al poble pel carrer Aulet que dona accés a la zona
del Puig d’Apre, creuo el Torrent de Sales, faig de punta a punta tot el
carreró de Mossèn Auseller i giro a l’esquerra pel carrer Major. Tinc
l’arc d’arribada al davant! No corro en cap moment, no haig de demostrar
res a ningú. Sóc feliç! Ja puc dir que tinc la Puigdefrou Exhaust a la
butxaca!
A vegades els somnis es fan realitat, només has de creure-hi! Gaaas a la vida!
El track de la cursa: wikiloc
Un projecte per a cada dia...
dimarts, 9 d’abril del 2019
divendres, 14 de setembre del 2018
Colliure (França)
Introducció: Pintoresc poble de pescadors i vinyataires, situat a la Costa Vermella dins de la comarca del Rosselló a la Catalunya del Nord. A partir del segle XVII fou un actiu centre de pesca (hi acudien també
pescadors genovesos) especialitzat en la sardina, la tonyina i el seitó,
que ha donat lloc a una important indústria conservera i de saladura (anxoves de Cotlliure).
Des del 1925, i sobretot des del 1950, la pesca ha estat desplaçada pel
turisme, actualment l’activitat econòmica més important
➨ Arribem amb el cotxe fins el centre mateix de Colliure,
baixant pel carrer de la République
fins a la Place du Général Leclerc, i
a primer cop d’ull ja veiem que és un poble exageradament turístic i que serà
complicat trobar aparcament. Pugem per l’Avinguda Aristide Maillol i acabem aparcant en zona blava, just davant de
l’estació de trens de Colliure. (7 euros per 6 hores d’aparcament).
Un cop aparcats, baixem caminant i vorejant le Boulevard Camille Pelletan, arribem al
Passeig marítim. Al nostre davant se’ns apareix la típica postal (o fotografia)
de la platja de Colliure amb l’església de Notre
Dame des Anges amb la silueta del seu inconfusible campanar.
Ens acostem a la seva platja i la Núria no pot evitar
descalçar-se i posar-hi els peus. L’aigua és freda, però sembla que això a la
mainada li és igual. Desprès de convèncer-la de sortir, no sense insistir una
estona, anem fins a la oficina de turisme per a preguntar els punts d’interès a
visitar i a agafar un plànol de la població. Anem a visitar la capella de Saint-Vicent i el “nou” far de Colliure.
(abans el campanar de l’església havia tingut aquesta funció).
Retornem cap al passeig i visitem l’interior de l’església,
amb diferents capelles laterals i amb un altar major d’estil barroc català,
tallat en fusta i recobert amb làmina d’or, obra de l’artista Josep Sunyer.
Eglise Notre Dame des Anges |
La Núria no ha pogut evitar posar-hi els peus |
Campanar de l'església i la "Chapelle Saint-Vincent" |
Sortint fem una volta pels pintorescos carrers de la
localitat, entrant en alguna botiga a tafanejar i a comprar-hi algun record. Ja
s’apropa l’hora de dinar i essent conscients de que a França es dina aviat,
mirem on podem anar a menjar. Son pràcticament la una, i tot i que la gran
majoria de restaurants tenen obert, alguns només tenen la cuina oberta fins a
la una, i la tornen a obrir a partir de les cinc.
Finalment ens decidim per entaular-nos en un restaurant molt
pròxim a l’església, que disposa d’una amplia terrassa coberta amb parasols i
resguardada del sol amb un mur de pedra (bon lloc pels dies de vent també).
Avui és un dia calorós, i assentar-nos a l’ombra serà d’agrair.
Desprès de dinar, completem l’estada i visitem l’interior del Château Royal de Colliure on podem fer fotos tan del castell com de les vistes que s’observen des de les seves muralles i des de la seva altívola torre.
El castell de Cotlliure fou propietat dels comtes del Rosselló abans de passar sota el control dels reis d'Aragó de 1172 a 1276. Més tard, el Castell Reial esdevingué residència reial dels reis de Mallorca fins al 1343, ja que Cotlliure era el primer port del Rosselló.
Abans de tornar cap al cotxe, encara tenim temps d’entrar en alguna botiga més i també de visitar la tomba d’Antonio Machado, poeta espanyol de la generació del 98, exiliat a França durant la segona república.
Unes fotos abans de marxar:
Ja al cotxe, ens desplacem fins a Port-Vendres, per a enfilar-nos fins el Fort Saint Elme i poder gaudir de les amplies panoràmiques de tota
la côte Vermeille, amb la badia de Colliure al centre. Son les 5 de la
tarda, just l’hora en què tanquen el monument, per tan decidim tornar cap a
casa. Ha estat realment una jornada per a recordar, i que no oblidarem
fàcilment. Pocs llocs conec que tinguin l’encant que te Colliure! Au revoir!
Les vistes des del Fort Saint-Elme |
➨ A tenir en compte:
Trajecte d'Anglès fins a Colliure, amb visita el Fort Saint-Elme. (anada i tornada). El preu de la despesa és aproximada i calculada segons "Via Michelin" a 1,329 €/l de gasoil. Colliure ofereix una amplia oferta gastronòmica amb diversitat de restaurants on escollir. Nosaltres varem dinar al restaurant l'Insolite, just al costat mateix de l'església de Notre Dame des Anges. Podent escollir un menú de 18 euros, un de 30 euros o anar a la carta. Val la pena menjar-hi peix fresc, tot estava boníssim i la presentació més que correcte (fotos adjuntes). A més, ens varen invitar a un got de vi verd, mentre esperaven que ens donessin taula.
dilluns, 16 de gener del 2017
ANGLÈS - FIRA DE SANT ANTONI 2017 (2 de 2)
(Resum del diumenge) El gruix de les
activitats de la Fira de Sant Antoni pel diumenge es concentrava a la Zona de
Cuc i a la Burés, a excepció del Campionat de Petanca que com és evident tenia
lloc a les pistes dels Jardins de Can Cendra on el club te les seves
instal·lacions.
Si el fred, va fer acte de presència el
dissabte, el diumenge no va ser menys, i Anglès es va llevar amb temperatures
molt baixes, on fins i tot va deixar-se escapar alguna petita volva de neu a
primera hora del matí, però sense que anés a més. Això va fer que alguns dels
propietaris de cotxes clàssics, residents en localitats com Olot i proximitats
optessin per no desplaçar-se a la nostra vila per por de trobar neu a la
carretera i/o zones glaçades, ja que els serveis meteorològics alertaven des de
feia dies de l’entrada d’una onada d’aire fred.
Això no va influir gens amb que tinguéssim
una gran afluència de visitants, i novament Anglès va veure’s mancada d’aparcament.
Totes les zones habilitades estaven
plenes de vehicles estacionats, i molts eren els conductors que optaven per
aparcar sobre les voreres de la carretera d’Osor o en els laterals de la
carretera d’accés a Girona.
Les visites guiades a la Burés es repetien
amb molt bona afluència de gent, i al davant del pavelló poliesportiu van poder-hi
veure una exhibició de balls country.
Molta
va ser la gent que s’hi va aplegar, encuriosits pel secret de saber de quin
personatge es tractava. Finalment enmig d’una festa de confeti de colors, es
donava a conèixer el nou membre de la família gegantera de la localitat. En
Pere Motero, un gegant innovador, més lleuger, i molt original, podríem dir que
“diferent” als que estem acostumats a veure. Enhorabona a la colla gegantera!
Ara tocarà passejar-lo arreu de Catalunya i donar-lo a conèixer. Amb aquest acte finalitzava una fira, que sap
combinar perfectament els actes més tradicionals, amb d’altres de més moderns
que fa que vingui a visitar-nos gent d’arreu i puguin gaudir del nostre preciós
casc antic (BCIN); la màquina de Vapor, un dels únics ginys de la revolució industrial
que encara continuen funcionant en el seu emplaçament original de tot Europa, i dels
carrers, parc i jardins del nostre encisador poble. Per molts anys!
ANGLÈS - FIRA DE SANT ANTONI 2017 (1 de 2)
(Resum del dissabte) La Fira de Sant Antoni d’aquest 2017, ha
estat un èxit de participació al igual que en edicions anteriors,
on a part de les nombroses activitats que s’hi ha programat, el fred també n’ha
volgut ser el protagonista. El “Tut de
la Burés” feia sentir a tots els vilatans l’inici de la Fira el divendres al
vespre.
El dissabte a primera hora del matí, el
carrer de la Indústria s’omplia de paradetes d’artesania, i les botigues i
entitats del poble sortien al carrer. Es respirava un ambient festiu, alhora que gèlid! Els amants de les plaques de cava s'aplegaven a la plaça Catalunya. A l’entrada dels Jardins de Can Cendra, s’hi
podia admirar una mostra de bestiar de granges: xais, conills, cavalls i ponis.
La grip aviar, i les normatives sanitàries i de transport animal cada vegada compliquen
més aquesta mostra, que és la que realment dona origen a la fira.
Amb l’arribada dels Cowboys de la Selva, entrant pel carrer d’Avall, s’iniciava l’acte
inaugural de la Fira al davant de l’Església. Una acte presidit per l’alcaldessa
Astrid Desset, acompanyada per diferents regidors i alcaldes veïns, així com
representants comarcals i provincials, destacant entre ells el sr. Raül
Morales, Director dels Serveis Territorials de Governació, Administracions
Públiques i Habitatge a Girona. El Mossèn Martirià Brugada era l’encarregat tan
de fer la Benedicció de la imatge de Sant Antoni, com la resta d’animals i
mascotes. Començant pels cavalls, van anar passant molts de gossos, un gat, un hàmster
i fins i tot una cabreta. A la mateixa església de Sant Miquel, s'oferia una missa solemne amb la Coral Cors Alegres de la Llar de Jubilats.
Mentrestant als Jardins de Can Cendra, tenia lloc
un taller d’educació canina i exhibició d’agility, a la Biblioteca Joaquim
Bauxell, es donava per inaugurada una preciosa mostra de treballs de les
puntaires d’Anglès a la planta baixa, i l’exposició “Fil i Agulla” a la planta
primera. Molta va ser la gent que va passar al llarg del matí i la tarda de
dissabte a fer-hi una ullada...
Aquest any també es podien realitzar dues visites
guiades al Barri Antic, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), a
càrrec de la jove graduada en Arquitectura Ariadna Serrano i per
l'estudiant de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, Nil
Perujo, guardonat aquest passat estiu amb la medalla d'or en el concurs de
pintors pensionats de la Real Acadèmia d'Història i Art de San Quirce de
Segovia. Un recorregut explicant els atractius arquitectònics i històrics del
Barri Vell, amb un munt d’anècdotes i curiositats que queden amagades darrera les
belles pedres...
També hi havia la possibilitat de fer una visita
guiada "Anglès a 360º", al campanar de l'església, a càrrec de l'AEIG
Sant Miquel, amb unes vistes espectaculars sobre la vall.
El Barri Antic bullia d’activitat i el
Carrer de la Indústria era un no parar de gent amunt i avall, a la Burés tenien lloc diverses
visites guiades a l'espai "Vapor Burés", on els visitants van poder
veure-hi una exposició de fauna sota el nom de LIFE, del Consorci del Ter; una
exposició de diferents pintures d'artistes locals, una exposició de mapes
antics i com no podia ser d'altra manera, de la "joia de la corona":
La màquina de Vapor. Les visites van anar a càrrec de l'arxiver municipal, el
sr. Emili Rams. A la tarda, a la Plaça Catalunya, la dansa n'era la protagonista. El nombrós públic va gaudir d'exhibicions de Hip Hop (Gym Jazz), Ballet (Escola de Dansa) i Danses Orientals (Apsarah), i degustar una bona xocolata desfeta per entrar en calor...
Segueix... (veure resum diumenge)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)