dimarts, 9 d’abril del 2019

Puigdefrou Exhaust 2019

La crònica de la meva "cursa": Un repte personal, Exhaust 2019

La Puigdefrou Exhaust és la cursa per excel·lència entre les curses de muntanya. Pel seu desnivell, duresa, exigència i per l’entorn per on transcorre. La cursa es disputa íntegrament per la part muntanyosa de la Cellera de Ter; passant pel turó de Canet i la zona de Colldegria, situada a l’extrem nord del terme municipal, sobre l’embassament del Pasteral; i el Serrat d’en Cànoves a l’extrem sud a tocar de la Riera d’Osor. La cota màxima a assolir és el mític cim del Puig d’Afrou, al centre del primer contrafort de les Guilleries, i just damunt del nucli urbà.


L’hora oficial de sortida és a les nou del matí, i el temps màxim “marcat” per a completar el recorregut és d’unes 4 hores, tot i que això és molt flexible, ja que no s’exclou mai a ningú. Evidentment per a qualsevol persona que estigui mitjanament en forma i disposada a córrer durant bona part dels 17 kilòmetres de recorregut, és un objectiu més que assolible. Jo per motius mèdics, tinc estrictament prohibit trotar, córrer o com es diu popularment “fer el cabra”.

Però les ganes, la il·lusió i l’energia que m’aporta el fet d’estar en contacte amb la natura i més tractant-se del “pati de casa”, feien difícil no valorar si intentar fer-la. El repte era majúscul, ja que fer-la tota sencera sense haver de córrer ni un sol moment em deixaven fora de joc. El meu estat de forma no és el d’un esportista que entrena regularment, però la meva constància des que em varen operar, ha fet que hagi anat millorant dia a dia, i que pugui arribar a dir que ara com ara “em trobo realment en forma i motivat”.


La única solució era inscriure’s el dia abans i sortir ben d’hora. Això de ben d’hora volia dir començar a caminar a les 7:30 del matí, a un ritme suau, però exigent i sobretot constant. Encara que molta gent es pensi que va a “córrer”, bona part del traçat i sobretot l’orografia del terreny t’obliga a caminar a les parts amb més pendent. Ja havia pactat amb l’organització que sortiria abans i que aniria fent “xinu-xanu” fins que m’atrapessin. Igualment havia pagat l’inscripció com tothom (20€), portava dorsal (el 95) i fins i tot xip de marcatge. Per mi el temps era el de menys, però el cert és que ara amb el track descarregat i la referència de temps sobre la taula, puc valorar si podia haver sortit com la resta de corredors i inclús a nivell personal si en futures ocasions (que mai se sap), millorar el temps d’aquesta edició.


Començo a caminar pel carrer Major en direcció a l’ajuntament, giro pel carrer d’Avall i remunto el carrer Torrent de Sales fins a la plaça dels Gegants. D’aquí giro a l’esquerra i en dos minuts deixo enrera el nucli urbà. Haig de dir que el marcatge durant els 17 kilòmetres de cursa han estat impecables, les cintes ben col·locades, i els punts de tall i senyalitzacions al terra amb guix del tot correctes. Només vaig dubtar en un gir a la zona del Pasteral i en un petit tram ple de fullam, ja al capdamunt de Puigdefrou. Però alçant el cap i estant atent era realment fàcil no perdre’s i anar seguint les cintes una darrera l’altra.


Els dos primers kilòmetres que serveixen per estirar el grup es fan per camins suficientment amples, i el tap d’ampolla el trobem en arribar precisament en aquest segon kilòmetre on ens hem d’enfilar marge amunt per passar d’una pista forestal a la pista forestal immediatament superior. Aquest tram és molt dret, però per sort curt. Aquesta pista forestal ens porta fins a la pista principal de pujar a Plantadís que creuarem. Davallem per un corriol fresat i voregem novament la pista forestal en una de les seves corbes més tancades. A partir d’aquí i per corriols passem per les proximitats del Mayol, agafem una pista agrícola del darrera de Can Vinyoles d’Amunt, i ja pels boscos del Pasteral anem a buscar la pista de pujar a Colldegria. Aquest any ens feien pujar al turó de Canet, per un corriol preciós i més que net. La muntanya de Canet és màgica, llàstima de no tenir temps de fer-hi una parada. Baixem fins al collet de Colldegria on hi ha situat un dolmen (que no veurem) i enllacem amb la ruta de les Pedreres.


Poc abans d’arribar a la zona de la Palomera, trobem el primer avituallament (en el meu cas, encara l’estan muntant), girem a l’esquerra i davallem pel mig d’un torrent ample i de bon seguir (què xulo!). Llavors el deixem girant a la dreta i fem una part dura i esgotadora fins a trobar novament la pista principal que creuarem. A partir d’aquí, paciència i amunt fins a trobar la pista de Becdejubell on hi ha el segon avituallament (que també estan muntant). Creuo la pista i m’enfilo fins a arribar al Planot. Aquí puc agafar aire ja que tenim un petit tall de planer. M’endinso en el primer corriol i enllaço amb la pista fins a trobar el tercer avituallament que fa de “bucle”. Aquí puc beure i menjar. A partir d’aquí comença una zona espectacular, única, amb uns corriols que no s’acaben mai. La zona de l’Esquellica, i el Serrat d’en Cànoves tenen molta història amagada al darrera i caminar-hi t’endinsa en un espai on sembla que no hagin passat els anys.


Remunto el Serrat d’en Cànoves, no sense dificultat, ja que tot el que te de panoràmic, o te de dur. Ja al capdamunt una marca al terra que diu “GAS!”, i al trobar el començament d’una pista em dona oxigen per a continuar. Aixeco el cap i veig el quart avituallament a tan sols 200 metres. Sembla que Puig d’Afrou és aprop. Mentida! Ens fan baixar, fer una petita circular i fer la part més dreta de totes. La calor ja comença a ser asfixiant! M’ho agafo amb calma, paro a descansar i sento un soroll. És un senglar? Ostres si! És el primer que la cursa, l’Arnau em passa, pel costat, pim-pam! Faig un vídeo i en ell només se’m sent a mi animant-lo i la meva respiració pujada de pulsacions. Està fortíssim! Segueixo i ja molt diferenciats passen el segon, i al cap de poc el tercer. La resta van avançant-me progressivament. En Sarsa passa cinquè.

Arribem al cim de Puig d’Afrou per un corriol que han obert expressament per a l’ocasió. Aquesta és la cota més altívola de totes. Just als peus de la Creu, hi ha una munió de gent animant, també el cinquè avituallament. Paro a descansar, ara ja se que l’acabaré. Només em falta la baixada fins a la glòria! En aquest punt m’han avançat 19 corredors, tenint en compte que jo he sortit una hora i mitja abans que ells! Quines makines!


Agafo la drecera, i em llenço avall. Això si, sempre amb precaució per a no torçar-me un turmell o no caure de culs. La seguretat és el primer. Passo per les ruïnes de Becdejubell i retrobo novament l’avituallament (tercer i sisè), ja que en aquest punt es produeix un creuament. Poc abans d’arribar a l’encreuament de la font de l’Arç em passen la primera, segona i tercera noia. Totes tres seguides! Veig que el “pique” està assegurat!

Poc desprès m’avança en Xevi, veig a la seva mirada que s’ho està passant pipa! Darrera seu la quarta noia. Quan porto 4 hores justes em passa en David i em diu que ell està sobre les dues hores i mitja. Faig la part final; passo pel costat de “La Pagesa” i entro al poble pel carrer Aulet que dona accés a la zona del Puig d’Apre, creuo el Torrent de Sales, faig de punta a punta tot el carreró de Mossèn Auseller i giro a l’esquerra pel carrer Major. Tinc l’arc d’arribada al davant! No corro en cap moment, no haig de demostrar res a ningú. Sóc feliç! Ja puc dir que tinc la Puigdefrou Exhaust a la butxaca!



A vegades els somnis es fan realitat, només has de creure-hi! Gaaas a la vida!

El track de la cursa: wikiloc

divendres, 14 de setembre del 2018

Colliure (França)


Introducció: Pintoresc poble de pescadors i vinyataires, situat a la Costa Vermella dins de la comarca del Rosselló a la Catalunya del Nord. A partir del segle XVII fou un actiu centre de pesca (hi acudien també pescadors genovesos) especialitzat en la sardina, la tonyina i el seitó, que ha donat lloc a una important indústria conservera i de saladura (anxoves de Cotlliure). Des del 1925, i sobretot des del 1950, la pesca ha estat desplaçada pel turisme, actualment l’activitat econòmica més important



➨ Arribem amb el cotxe fins el centre mateix de Colliure, baixant pel carrer de la République fins a la Place du Général Leclerc, i a primer cop d’ull ja veiem que és un poble exageradament turístic i que serà complicat trobar aparcament. Pugem per l’Avinguda Aristide Maillol i acabem aparcant en zona blava, just davant de l’estació de trens de Colliure. (7 euros per 6 hores d’aparcament).

Un cop aparcats, baixem caminant i vorejant le Boulevard Camille Pelletan, arribem al Passeig marítim. Al nostre davant se’ns apareix la típica postal (o fotografia) de la platja de Colliure amb l’església de Notre Dame des Anges amb la silueta del seu inconfusible campanar.

Ens acostem a la seva platja i la Núria no pot evitar descalçar-se i posar-hi els peus. L’aigua és freda, però sembla que això a la mainada li és igual. Desprès de convèncer-la de sortir, no sense insistir una estona, anem fins a la oficina de turisme per a preguntar els punts d’interès a visitar i a agafar un plànol de la població. Anem a visitar la capella de Saint-Vicent i el “nou” far de Colliure. (abans el campanar de l’església havia tingut aquesta funció).








Retornem cap al passeig i visitem l’interior de l’església, amb diferents capelles laterals i amb un altar major d’estil barroc català, tallat en fusta i recobert amb làmina d’or, obra de l’artista Josep Sunyer.     

Eglise Notre Dame des Anges

La Núria no ha pogut evitar posar-hi els peus
Campanar de l'església i la "Chapelle Saint-Vincent"

Sortint fem una volta pels pintorescos carrers de la localitat, entrant en alguna botiga a tafanejar i a comprar-hi algun record. Ja s’apropa l’hora de dinar i essent conscients de que a França es dina aviat, mirem on podem anar a menjar. Son pràcticament la una, i tot i que la gran majoria de restaurants tenen obert, alguns només tenen la cuina oberta fins a la una, i la tornen a obrir a partir de les cinc.

Finalment ens decidim per entaular-nos en un restaurant molt pròxim a l’església, que disposa d’una amplia terrassa coberta amb parasols i resguardada del sol amb un mur de pedra (bon lloc pels dies de vent també). Avui és un dia calorós, i assentar-nos a l’ombra serà d’agrair. 

Està tot ple i haurem d’esperar uns vint minuts. Mentre esperem a que hi hagi lloc, un cambrer ens invita a un got de vi verd (tot un detall). Ja a taula, tenim diferents opcions per triar. Hi ha l’opció d’anar a la carta o escollir entre un menú de 18 euros o un altre de 30 euros. (només de passar-hi i veure els plats, ja sabíem que menjaríem bé). Jo em decideix-ho pel menú de 30 euros, mentre que la Tere prefereix anar a la carta, tot i que acaba sortint pràcticament al mateix preu. La Núria acaba fent un menú infantil amb una enorme “creppe” de nutella de postres.











Desprès de dinar, completem l’estada i visitem l’interior del Château Royal de Colliure on podem fer fotos tan del castell com de les vistes que s’observen des de les seves muralles i des de la seva altívola torre. 

El castell de Cotlliure fou propietat dels comtes del Rosselló abans de passar sota el control dels reis d'Aragó de 1172 a 1276. Més tard, el Castell Reial esdevingué residència reial dels reis de Mallorca fins al 1343, ja que Cotlliure era el primer port del Rosselló.

Abans de tornar cap al cotxe, encara tenim temps d’entrar en alguna botiga més i també de visitar la tomba d’Antonio Machado, poeta espanyol de la generació del 98, exiliat a França durant la segona república.



Unes fotos abans de marxar:





Ja al cotxe, ens desplacem fins a Port-Vendres, per a enfilar-nos fins el Fort Saint Elme i poder gaudir de les amplies panoràmiques de tota la côte Vermeille, amb la badia de Colliure al centre. Son les 5 de la tarda, just l’hora en què tanquen el monument, per tan decidim tornar cap a casa. Ha estat realment una jornada per a recordar, i que no oblidarem fàcilment. Pocs llocs conec que tinguin l’encant que te Colliure! Au revoir!


Les vistes des del Fort Saint-Elme

➨ A tenir en compte:

Trajecte d'Anglès fins a Colliure, amb visita el Fort Saint-Elme. (anada i tornada). El preu de la despesa és aproximada i calculada segons "Via Michelin" a 1,329 €/l de gasoil. Colliure ofereix una amplia oferta gastronòmica amb diversitat de restaurants on escollir. Nosaltres varem dinar al restaurant l'Insolite, just al costat mateix de l'església de Notre Dame des Anges. Podent escollir un menú de 18 euros, un de 30 euros o anar a la carta. Val la pena menjar-hi peix fresc, tot estava boníssim i la presentació més que correcte (fotos adjuntes). A més, ens varen invitar a un got de vi verd, mentre esperaven que ens donessin taula.


dilluns, 16 de gener del 2017

ANGLÈS - FIRA DE SANT ANTONI 2017 (2 de 2)





(Resum del diumenge) El gruix de les activitats de la Fira de Sant Antoni pel diumenge es concentrava a la Zona de Cuc i a la Burés, a excepció del Campionat de Petanca que com és evident tenia lloc a les pistes dels Jardins de Can Cendra on el club te les seves instal·lacions. 

Si el fred, va fer acte de presència el dissabte, el diumenge no va ser menys, i Anglès es va llevar amb temperatures molt baixes, on fins i tot va deixar-se escapar alguna petita volva de neu a primera hora del matí, però sense que anés a més. Això va fer que alguns dels propietaris de cotxes clàssics, residents en localitats com Olot i proximitats optessin per no desplaçar-se a la nostra vila per por de trobar neu a la carretera i/o zones glaçades, ja que els serveis meteorològics alertaven des de feia dies de l’entrada d’una onada d’aire fred.
  
Això no va influir gens amb que tinguéssim una gran afluència de visitants, i novament Anglès va veure’s mancada d’aparcament. Totes les zones habilitades  estaven plenes de vehicles estacionats, i molts eren els conductors que optaven per aparcar sobre les voreres de la carretera d’Osor o en els laterals de la carretera d’accés a Girona.  

El diumenge va tenir lloc la Fira d'Antiquaris, brocanters i parades de recanvis, concentració de cotxes clàssics, esportius i antics, motos d'època i motos Custom, tractors i maquinària antiga, camions decorats, cotxes americans etc... i el tradicional esmorzar de tractoristes, on no hi van faltar les torrades, la botifarra i el bon vi. Una foguera, feia agrupar-se al seu voltant els més enfredorits.















Les visites guiades a la Burés es repetien amb molt bona afluència de gent, i al davant del pavelló poliesportiu van poder-hi veure una exhibició de balls country. 

Mentrestant la cercavila de gegants arrencava del davant de l’edifici del Vapor, a la Burés, per finalitzar a la zona esportiva i donar lloc al moment més esperat del dia: L’estrena d’un nou gegant a Anglès.




Molta va ser la gent que s’hi va aplegar, encuriosits pel secret de saber de quin personatge es tractava. Finalment enmig d’una festa de confeti de colors, es donava a conèixer el nou membre de la família gegantera de la localitat. En Pere Motero, un gegant innovador, més lleuger, i molt original, podríem dir que “diferent” als que estem acostumats a veure. Enhorabona a la colla gegantera! Ara tocarà passejar-lo arreu de Catalunya i donar-lo a conèixer.  Amb aquest acte finalitzava una fira, que sap combinar perfectament els actes més tradicionals, amb d’altres de més moderns que fa que vingui a visitar-nos gent d’arreu i puguin gaudir del nostre preciós casc antic (BCIN); la màquina de Vapor, un dels únics ginys de la revolució industrial que encara continuen funcionant en el seu  emplaçament original de tot Europa, i dels carrers, parc i jardins del nostre encisador poble. Per molts anys! 






  

ANGLÈS - FIRA DE SANT ANTONI 2017 (1 de 2)



(Resum del dissabte) La Fira de Sant Antoni d’aquest 2017, ha estat un èxit de participació al igual que en edicions anteriors, on a part de les nombroses activitats que s’hi ha programat, el fred també n’ha volgut ser el protagonista.  El “Tut de la Burés” feia sentir a tots els vilatans l’inici de la Fira el divendres al vespre. 
 

El dissabte a primera hora del matí, el carrer de la Indústria s’omplia de paradetes d’artesania, i les botigues i entitats del poble sortien al carrer. Es respirava un ambient festiu, alhora que gèlid! Els amants de les plaques de cava s'aplegaven a la plaça Catalunya. A l’entrada dels Jardins de Can Cendra, s’hi podia admirar una mostra de bestiar de granges: xais, conills, cavalls i ponis. La grip aviar, i les normatives sanitàries i de transport animal cada vegada compliquen més aquesta mostra, que és la que realment dona origen a la fira.




Amb l’arribada dels Cowboys de la Selva,  entrant pel carrer d’Avall, s’iniciava l’acte inaugural de la Fira al davant de l’Església. Una acte presidit per l’alcaldessa Astrid Desset, acompanyada per diferents regidors i alcaldes veïns, així com representants comarcals i provincials, destacant entre ells el sr. Raül Morales, Director dels Serveis Territorials de Governació, Administracions Públiques i Habitatge a Girona. El Mossèn Martirià Brugada era l’encarregat tan de fer la Benedicció de la imatge de Sant Antoni, com la resta d’animals i mascotes. Començant pels cavalls, van anar passant molts de gossos, un gat, un hàmster i fins i tot una cabreta. A la mateixa església de Sant Miquel, s'oferia una missa solemne amb la Coral Cors Alegres de la Llar de Jubilats.











Mentrestant als Jardins de Can Cendra, tenia lloc un taller d’educació canina i exhibició d’agility, a la Biblioteca Joaquim Bauxell, es donava per inaugurada una preciosa mostra de treballs de les puntaires d’Anglès a la planta baixa, i l’exposició “Fil i Agulla” a la planta primera. Molta va ser la gent que va passar al llarg del matí i la tarda de dissabte a fer-hi una ullada...






Aquest any també es podien realitzar dues visites guiades al Barri Antic, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), a càrrec de la jove graduada en Arquitectura Ariadna Serrano i per l'estudiant de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, Nil Perujo, guardonat aquest passat estiu amb la medalla d'or en el concurs de pintors pensionats de la Real Acadèmia d'Història i Art de San Quirce de Segovia. Un recorregut explicant els atractius arquitectònics i històrics del Barri Vell, amb un munt d’anècdotes i curiositats que queden amagades darrera les belles pedres...




 

També hi havia la possibilitat de fer una visita guiada "Anglès a 360º", al campanar de l'església, a càrrec de l'AEIG Sant Miquel, amb unes vistes espectaculars sobre la vall.





El Barri Antic bullia d’activitat i el Carrer de la Indústria era un no parar de gent amunt i avall, a la Burés tenien lloc diverses visites guiades a l'espai "Vapor Burés", on els visitants van poder veure-hi una exposició de fauna sota el nom de LIFE, del Consorci del Ter; una exposició de diferents pintures d'artistes locals, una exposició de mapes antics i com no podia ser d'altra manera, de la "joia de la corona": La màquina de Vapor. Les visites van anar a càrrec de l'arxiver municipal, el sr. Emili Rams. A la tarda, a la Plaça Catalunya, la dansa n'era la protagonista. El nombrós públic va gaudir d'exhibicions de Hip Hop (Gym Jazz), Ballet (Escola de Dansa) i Danses Orientals (Apsarah), i degustar una bona xocolata desfeta per entrar en calor...








 Segueix... (veure resum diumenge)