dilluns, 31 de desembre del 2012

VI Marxa BTT de la Cellera de Ter


30 de Desembre de 2012. La localitat de la Cellera de Ter tancava amb l’última Marxa BTT de l’any 2012. A les 9:30 del matí, puntual, sortia un grup d’uns 65 “bikers” del pavelló municipal disposats a passar un matí d’esport per l’entorn de la muntanya de Puig d’Afrou, porta natural a les Guilleries des de la Vall del Ter. Aquest any la marxa comptava amb dues rutes, una de curta d’uns 15 kilòmetres i una de llarga i dura de 26km. Amb un fred moderat respecte de l’any anterior, la marxa es dirigia a l’oratori de Sant Benet de Palerm conegut també com a “Santu Negru”. 

Foto: Antoni Bautista ©
D’aquí s’enfilava uns metres muntanya amunt sortint a la pista principal d’accés a Puig d’Afrou per darrera de la masia centenària de Can Vinyes. Pujava fins quasi el Maiol on baixava per corriols fins a la plana del Pasteral. Tot un seguit de corriols ens passejaven pels boscos més propers a Can Clos i finalment ens dirigíem a la zona coneguda com a Colldegria pujant pels corriols de la muntanya de Canet i passant pel costat del dolmen de Colldegria i de la Pedrera.  De Colldegria ens dirigíem altra vegada a la pista principal de pujada, sortint des del Coll de la Palomera, just abans de les ruïnes de la Ferreria. 
Foto: Antoni Bautista ©
La pista principal ja no la deixaríem fins al punt més alt del recorregut, conegut com a Pla del Roure. Abans però hauríem de passar pel costat de la Font del Bassi, Can Torre, on hi havia el primer avituallament i on es separaven la ruta curta de la llarga, i finalment la masia del Gornés.  L’última recta abans de coronar ens oferia les millors vistes de tot el recorregut, una panoràmica esplèndida des d’una altura pròxima als 800 metres. Finalment arribàvem al Pla del Roure desprès de 12 kilòmetres de recorregut i en el meu cas d’una hora i quaranta-cinc minuts. Puig d’Afrou, amb la seva emblemàtica creu ens quedava a tan sols 300 metres, però no hi arribaríem al quedar la pista sense sortida. 


Des del Pla del Roure baixaven per pista pel costat d’Osor , recorrent el Serrat d’en Cànoves, llavors tornaven a pujar uns metres per pista fins a la plaça de les bruixes on ens endinsaven per un corriol ple de fulles i amb molt de pendent. Hi havia tantes fulles que en alguns punts, les fulles cobrien quasi per complert la roda de la bici. En aquest corriol em trobava amb un grup d’excursionistes carregats amb motxilles fins dalt de tot, que anaven en direcció contrària. Sortint del corriol, trobàvem una pista de desemboscar que ens portava a enllaçar amb la pista, que enganxàvem pocs metres més avall de les ruïnes de Becdejuvell.  Des de Becdejuvell, als pocs metres entravem en un bonic corriol que ens portaria fins el que jo anomeno camí de les Torres. 


Des d’aquest punt i desprès de transcorre per alguns dels corriols de la ruta de les Pedreres arribàvem a Palou i Can Martra, ja en el veïnat del Pla de Vall. Desprès empreníem el camí del Pou de les Aigües de Barcelona on just al final entravem en un corriol humit i fred que ens portava a Can Bertran i Can Palet. Finalment agafàvem  ja l’últim corriol de baixada, el del torrent de Sales. Ara ja per asfalt pujaven fins la corba de l’antic camp de futbol i arribàvem de nou al pavelló municipal desprès de 26 kilòmetres esgotadors i desprès de tres hores i 17 minuts en el meu cas. La prova se l’emportava l’Arnau Masferrer  d’Espai Bikes de Maçanet de la Selva, amb un temps d'una hora i quaranta-quatre minuts i revalidava victòria per segon any consecutiu. Una prova amb un desnivell acumulat pujant de 1150 metres, amb un 50% de pista de muntanya i un 50% de corriols de pujada i de baixada. Corriols de tot tipus, alguns de molt tècnics, algun d’impossible de fer sobre la bici i d’altres de ràpids. Una prova desconeguda per a molta gent però que anirà agafant renom degut a la seva duresa i les seves espectaculars vistes. Una prova que molts ja han qualificat com a més dura que la Trenkacames d’Anglès. 

Salut i força a les cames! Bon any 2013 companys!

Albert Roura 
L'espectacular perfil: 26 kilòmetres amb un desnivell acumulat pujant de 1150 metres
La VI Ruta BTT sobre el mapa.    Institut Cartogràfic de Catalunya ©
Nota: El track de la cursa no està publicat ja que passa per propietats privades, de pas exclusiu només per a veïns, amb l'autorització per a poder-hi circular només el mateix dia de la marxa.


divendres, 14 de desembre del 2012

Susqueda inaugura les quatre noves vàlvules de desguàs

Susqueda ja ha substituït les quatre vàlvules de desguàs.


A mitjans del mes d’octubre de 2009, començaven les obres per a substituir les quatre vàlvules de desguàs del pantà de Susqueda. Aquestes vàlvules es troben situades a uns 30 metres d’alçada respecte la base del gran mur de contenció en forma de clova d’ou, i a uns 90 de la seva coronació. Endesa va decidir canviar aquests elements, que tenen la funció de deixar anar aigua amb una gran rapidesa, i així evitar el risc de desbordament en cas d’avingudes sobtades del riu Ter. Les antigues vàlvules tenien 42 anys al iniciar-se les obres, unes obres que tenien una durada prevista d’uns vuit mesos, i que finalment s’han allargat tres anys degut a la seva complexitat. La dificultat principal de l’obra és que a part de trobar-se situades a mitja altura per la part exterior, també s’ha hagut de treballar a més de 70 metres de profunditat sota l’aigua per la part interior de la presa. Han calgut equips subaquàtics especialitzats per a realitzar aquests treballs, i el cost total de les obres ha ascendit als quatre milions d’euros. Finalment aquest dimecres s’han realitzat les proves generals per a comprovar el bon funcionament dels difusors. Alguns privilegiats, hem pogut veure una imatge inusual alhora que espectacular del pantà, ja que habitualment l’aigua s’allibera per la turbina, en comptes de fer-ho pels difusors.



diumenge, 18 de novembre del 2012

El Siubès



La façana principal del mas El Siubès.

Mas El Siubès, és un restaurant nou ( 2010 ) que està ubicat en un antic mas, rehabilitat amb molt bon gust i amb el màxim de naturalitat. El Mas està al cap de munt, entre la Vall del Llémena i la Vall d’Hostoles i té unes vistes espectaculars. Queda a 2,4 km de la carretera que uneix les Planes d’Hostoles, amb Sant Aniol de Finestres i Sant Esteve de Llémena. Des d’aquest privilegiat mirador podreu veure-hi el Puigsacalm, la Mare de déu del Far, Santa Maria de Finestres, Rocacobra etc etc. I si reserveu també podeu anar-hi a sopar i contemplar un cel estrellat inigualable. És un lloc ideal per a fer-hi excursions i prendre un refresc a fora la terrassa o sota de les galeries porxades que serveixen de mirador. A més el chef ha estat molt de temps a Ca l’Enric, a la Vall de Bianya. La seva carta no és excessivament extensa, però és molt recomanable.  Només està obert els caps de setmana, jo segur que hi tornaré...

La primera imatge, just en el moment d'arribar-hi.
Una gran alzina ens dona la benvinguda.
Tot el conjunt ha estat totalment rehabilitat, quedant perfectament integrat.
El mas ofereix unes espectaculars vistes, a més compta amb dues balconades cobertes.

diumenge, 9 de setembre del 2012

3a Trenkacames 2012 - Anglès - 9 setembre 2012


Hem arribat a la tercera edició de la marxa "Trenkacames" d'Anglès. Els amics d'AC LA SELVA, ens han preparat un recorregut tal i com diu el mateix nom trencador. Aquesta és la meva primera participació, m'he sentit molt còmode, i he gaudit d'allò més dels constants puja-baixa.
Moment de la sortida. Foto Jordi DS
 Hem sortit del nucli amb direcció a la primera ermita del recorregut, Sant Pere Sestronques, per arribar-hi hem traçat un seguit de camins forestals i una única trialera una mica complicada. Aquí teníem el primer "paparazi" per immortalitzar la baixada o la primera òstia.
Fotos de la marxa gràcies a: Xevi Manubens
Fotos: Jordi DS
 Els més ràpids en arribar-hi l'han baixat sense cap dificultat. En el moment d'arribar-hi jo, ja s'havia creat el primer tap. Superat aquest petit "embús" i amb 11,5 km a les cames, hem passat per les portes de Sant Pere on hi havia el primer avituallament.


A partir d'aquí tot era pista de bon fer, excepte el punt on es creuava la carretera de Santa Coloma C-63, on hi havia una tall de descens complicat just abans de passar "pel tubo". Seguia íntegrament per pista fins a la segona ermita, en aquest cas la de Sant Amanç, on s'hi arribava desprès de 15 km. En aquest punt hi havia el segon avituallament, i es dividien la llarga i la curta.


Els de la llarga els esperava una forta pujada d'almenys 50 minuts, tots seguits i sense descans per a coronar l'emblema de la població, el cim més alt del poble i el que dona nom tan a l'ermita com a la muntanya, "Santa Bàrbara".
 Els de la curta enfilàvem direcció al nucli. Abans però s'havien de superar dues trialeres. La primera no massa complicada, però amb bastanta "pinassa" i amb un pendent que ha fet anar per terra a més d'un. La segona molt ràpida i llarga, un exemple del que son els corriols que a mi m'agraden.
Fotos de la marxa gràcies a: Antoni Bautista

 Trenkacames en estat pur. Foto: Jordi DS
Fins hi tot amb una petita rampa per a saltar per a poder fer-se la foto com si d'una cursa de descens es tractés. Aquest petit obstacle a fet perdre la segona posició a en "Blai" que ha tingut la mala sort de rebentar just desprès del salt. Finalment hem passat per sota de l'arc d'arribada. Un recorregut genial!! Gràcies amics.


 Els temps:
- Primer marxa curta (22km): 1 hora 32 minuts i 57 segons
- Primer marxa llarga (32km): 1 hora 47 minuts i 59 segons
- El meu temps: 1 hora 42 minuts i 45 segons (10a posició marxa curta, 10 de 46)


Nota: El track de la cursa no està publicat ja que passa per propietats privades, de pas exclusiu només per a veïns, amb l'autorització per a poder-hi circular només el mateix dia de la marxa.

dijous, 16 d’agost del 2012

Un dia de repartidor a ...

Comença la jornada a les 7 del matí. És qüestió d'agafar la furgoneta que tens aparcada a la porta de casa i dirigir-te cap a la nau central, ubicada al polígon de Vilablareix (zona könig). Descobreixes que existeixen un munt de furgonetes com la de l'Edu, i poc a poc tothom comença a arribar. Com que anem bé de temps, aprofitem per anar a fer un cafetó al bar del costat per a treure'ns la son de les orelles.

Les furgonetes ja estan col·locades al seu lloc, ara és qüestió d'emplenar-les fins dalt de tot per a repartir el centeners de paquets a la gent. Amb una cadena de gent i gràcies a una filera de corrous, els paquets comencen a moure's com formigues. Fa goig veure aquest procés. Potser és molt mecànic, potser massa manual, però la veritat no hi ha altra manera.

Aquí ve la meva sorpresa, avui descobreixo el que és un "actor de reparto": persona que representa papers secundaris,  és a dir que no forma part de la trama principal de l'obra, però que la seva participació és necessària per a portar a bon fi el guió. En aquest cas, descobreixo que a part de ser actor de teatre, també és pot ser transportista i repartidor secundari a Chronoexprés.


Carreguem la furgoneta i ja podem sortir disparats a repartir, no serà un dels dies més complicats ja que a la Bisbal és festa i ens estalviarem de repartir en molts comerços que avui estaran tancats, però que vol dir que els haurem de fer demà. Ja se sap, la feina que no acabes avui, s'acumula al dia següent, és el que te.

Repartim a Celrà, la Bisbal, Peratallada, etc etc... i finalment arribem a Torroella de Montgrí. És estiu i evidentment trobem cues només d'arribar a la rotonda del pont.


A Torroella optem per a fer el repartiment de la zona centre a peu, segur que serà més ràpid. Aparquem a la zona de càrrega i descàrrega, que per sort no està plena, carreguem la "carretilla" i vinga... A fer tota la zona peatonal. Tothom saluda a l'Edu, és normal, son la gent del seu dia a dia. Amb tothom te una salutació, un que tal com va, un sonriure. Descobreixes que la feina també te una part positiva, amable... No tot és com la gent es pensa...segur que al final fas amics, i molts...


Arribem al punt crític,entrada de l'Estartit en ple mes d'Agost... cues molt abans de l'entrada. Ja ens ho podem agafar amb calma. Aprofitem per a trucar, si, amb els mans lliure. Això és sagrat.

A l'Estartit fem el mateix, aparquem la furgo, però on podem. Aquí si que està tot a tope i no hi cap ni una agulla.


Està tot ple de turistes, però mooolts. Això dificulta la circulació, però almenys alegra la vista. Pim pam, ja queda poquet per acabar lo més gros. Ja només ens quedaran quatre paquetets per desprès de dinar i altre cop cap a la Nau. Avui sembla que plegarem aviat. Encara hem tingut prou sort.


Al final quedem amb un company per a dinar. Ens desviem una mica del full de ruta. Finalment acabem dinant a Camallera. Abans però hem omplert la furgo de paquets. Veig que no tot és repartir, també hi ha una feina, i bastanta de recollir. Sort que ens carreguen la furgo amb l'ajuda d'un "toro". Dinem de menú, però tot hi així m'he posat les botes. Sort que tota aquesta gent es coneixen els millors llocs! I finalment emprenem el camí de tornada...

Arribats a la Nau central, ja només falta descarregar la furgo i cap a caseta... Ha estat un dia intens... i m'ho he passat de conya. Gràcies Edu!! Ets un crak...






dilluns, 13 d’agost del 2012

V Marxa BTT 7 Ermites - Bescanó 2012


V Marxa BTT de les 7 Ermites, Bescanó 12 d'Agost de 2012. Les previsions eren que faria calor, molta calor. Els dos dies anteriors havíem assolit les temperatures més altes des de l'inici d'any. Tot hi això, la participació, ha estat molt elevada, prop de 70 "bikers" a la curta i quasi 200 a la volta llarga. Tothom que s'apunta a una cursa de BTT a Bescanó sap el que l'espera. Els recorreguts d'allò més currats, amb varietat de pistes forestals, corriols llargs, ràpids i de bon fer, i algun tram de baixada d'aquells que millor no respirar. Ja se sap, així son les curses, i a tothom a qui li agrada aquest esport, precisament busca muntanya en estat pur. La meva sortida era de la meitat cap enrera. Deu minuts abans de prendre la sortida, els craks, la gran majoria federats, ja s'havien situat estratègicament, per a fer una bona sortida i poder aspirar a quedar entre les posicions davanteres. No hi ha pòdium, ni tansols obsequis entre els tres primers, però el fet de portar dorsal, ja és un afegit per a motivar al personal. Dins del primer kilòmetre i mig de carrera, una caiguda en una forta pujada, provoca un petit embús que fa que la gent opti per superar-lo com pot. Jo esquivo aquest "tap" passant pel marge. Als pocs metres sento com la roda comença a perdre pressió, he punxat. No se si abandonar o canviar la roda i seguir. Opto per la segona opció, he vingut a passar-m'ho bé i està clar que tornar a peu, no és la solució al problema. Canvio la roda (la del darrera), i això fa que perdi 10 minuts segons el meu GPS. Tothom comença a superar-me fins al punt de situar-me últim. Aquí comença el meu repte, em sento en forma, còmode i amb ganes d'apretar. Doncs gas i amunt, poc a poc començo a atrapar gent, més gent, avançant posicions a les pujades més exigents, i tibant d'allò més a les baixades. El recorregut és molt guapo, perfecte pel meu gust. M'ho estic passant molt bé, i m'alegro d'haver reparat la punxada. A l'últim kilòmetre, tinc la moto apretant-me, el primer de la volta llarga no està lluny. Al final entro amb un temps d'una hora i 31 minuts, just al mateix temps que l'Oriol Colomé Roca, que queda primer de la marxa llarga (1h:30min:56seg). Només hi ha una diferència, jo he fet 18,6 km i ell uns 33. Però us puc assegurar, que m'ho he passat tant bé com ell. L'any que ve, repeteixo. Aquesta ja s'ha convertit en una cursa habitual dins del meu calendari. L'enhorabona a l'organització.

 Clika aquí per veure la ruta: V Marxa BTT Bescanó 2012


La Classificació, 37 de 69, tot i la punxada que em va fer perdre 10 minuts:

diumenge, 15 de juliol del 2012

Temps de recol·lecció de patates



Les patates es solen plantar pels volts de Sant Josep (19 de Març), aprofitant la lluna vella. La patata s’adapta a tot tipus de sòl, però vol un terreny esponjós, ben drenat, fèrtil i ben treballat. A l’hora de plantar-les cal col·locar els grills mirant cap al cel. La patata pot ser atacada per diverses espècies d'insectes, àcars i nematodes entre els quals es troba l’ escarabat de la patata "Leptinotarsa decemlineata". La patata és fàcilment digerida i té un alt valor nutricional. Els tubercles de patata presenten aproximadament un 78% d'aigua i un 18% de midó. Es creu que la patata fou importada des de Perú cap la península ibèrica el 1554. El mes de juliol ja es poden arrencar les patates. Tan el procés de la sembra com el d’arrencada de patates estan mecanitzats, augmentant el rendiment, cosa que suposa un estalvi en temps i esforç molt important.  Com a curiositat, a l'Empordà, en diuen "anar a arrabassar trumfes". A Espanya hi ha cinc tipus de patates que són molt populars i que podem trobar fàcilment als supermercats i fruiteries, son les varietats Kennebec, Monalisa, la patata vermella i les de denominació d’origen conegudes com a patates de Galícia, i les de Prada de Conflent (Països Catalans).  Amb salsa brava son irresistibles o sinó aneu a provar-les al König.

Ajudant a plantar patates, a mitjans del mes de març...
Camp de patates
La marieta (Coccinella setempunctata) és un petit i simpàtic escarabat que s'alimenta
bàsicament de pugons i cotxinilles, i que és utilitzat en la lluita biològica contra les plagues de les
plantes. A part de la vermella amb punts negres que tots coneixem, al món n’hi ha unes 5.000
espècies amb els colors i el nombre de punts diferents.
L'arrencada de patates actualment també és un procés mecanitzat.
Al món hi ha centenars de varietats de patates, aquí en teniu una mostra.
 La fotografia va estar presa al mercat del poble de Chivay, durant un viatge a Perú l'any 2009.
Les famoses Braves del restaurant/frankfurt  "König" de Girona

dijous, 5 de juliol del 2012

3/3 Chemin des Bonshommes GR107



Tercera etapa: De Comús fins al Castell de Montségur

Aquesta etapa té uns 16 km, amb un desnivell aproximat de 450 metres de pujada i d'uns 500 metres de baixada. L'etapa està clarament diferenciada en dues parts; La baixada inicial per les Gorges de la Frau, i una dura i enfangada pujada vorejant el torrent de Rivels. Sortint de Comus anem planejant fins a endinsar-nos pel congost de les Gorges de la Frau. Aquesta part de camí la fem protegits per les grans parets verticals d'aquest espectacular congost, caminant per un camí de forta baixada i un tant pedregós. Sortint del congost passem per la zona de Pelail i enfilem muntanya amunt resseguint el Torrent de Rivels. La pujada és esgotadora, i fangosa en algun punt concret, però reconfortant a l'estiu, ja que bona part del recorregut és realitza a la sombra. Finalment arribem al poble de Montségur, aprofitem per a prendre un refresc i recuperar forces. A poc més d'un quilòmetre del poble trobem l'aparcament de vehicles i el Pla dels Cremats, just al peus del Castell. Ja només ens quedaran uns vint minuts de forta pujada per un corriol de pedres desgastades per cloure el final de la nostra aventura. El Castell de Montségur i les vistes que s'albiren des d'aquest niu d'àligues son realment magnífiques.


Horaris i distàncies previstes:
  •  8:25 Sortida des de Comus (1166m). Descens Gorges de la Frau fins a Pelai (700m aprox).
  • 11:18 Esmorzar al Massís de la Frau, en uns 13 km. Col de Rivels (1053m).
  • 12:05 Arribada al poble de Montsegur en uns 15 km i temps per un refresc (853m).
  • 13:18 Arribada al Castell de Montsegur. (16 km). La pujada s'inicia al Pla dels Cremats (1206m)
Vista del Castell des del Pla dels Cremats
Interior del Castell de Montségur
 Vista del poble de Montségur des del Castell