divendres, 23 d’agost del 2013

Vallter 2000 - Bastiments (pel Pic de la Dona)



22 d’Agost de 2013: Pujada al Bastiments de 2.881 metres


Des de fa temps, tenia en ment fer una sortida pel Pirineu, doncs finalment ha arribat aquest dia. Vam decidir anar a pujar el cim del Bastiments de 2.881 metres, però no fer-ho pel camí curt, sinó fer una mica més de volta i així allargar la sortida, completar el matí sencer fent una ruta i alhora conèixer paratges de gran bellesa i amb una amplitud panoràmica com n’hi ha poques.


Sortim de la localitat de la Cellera de Ter a les 7 del matí, i enfilem carretera cap a Olot, els túnels de Collabós, Camprodon, Setcases i finalment arribem a l’aparcament de les pistes d’esquí de Vallter 2000. Son aproximadament les 8:30 del matí i hem fet un total de 89,1km. A l’aparcament ja hi ha alguns cotxes, i al tractar-se d’un mes d’agost, ja preveiem trobar-hi força gent. La temperatura és agradable, fa fresca, però s’aguanta perfectament. Preparem la motxilla, els bastons de caminar i cap amunt... Sortim a les 8:45.

Voregem les instal·lacions de les pistes pel costat dret i agafem un caminet en direcció al primer objectiu: la Portella de Mantet. El sol encara està amagat darrera  les muntanyes del costat est, pel que farem el primer tram del recorregut a l’ombra. Arribem a un primer encreuament, una bifurcació que ens acabarà duent al mateix lloc; el caminet de l’esquerra és més curt i alhora més dret; el de la dreta és una mica més suau, amb menys pendent però una mica més llarg. Agafem el camí llarg per a no forçar la màquina, tenim tot el matí i no hi ha cap pressa. Sabem que ens espera una ruta no massa dura, però llarga i exigent: S’ha d’estar acostumat a caminar i fer pujades...


Arribem a la Portella de Mantet, un petit Coll fronterer entre Catalunya i França. Des d’aquest indret si es desitja es podria anar al petit poblet de “Mentet” recorrent uns 6,6 km. Nosaltres seguim i anem a fer el primer cim del dia: El Pic de la Dona de 2.704 metres, hem de tenir en compte que hem partit de la cota 2.170 (aparcament) per tant, comença la primera pujada amb una mica més de pendent. L’anem pujant sense cap dificultat fins a coronar-lo. Aquí hi trobem el primer grup nombrós de gent que ha parat per a esmorzar-hi. Les vistes de tot el massís del Canigó des d’aquest punt son genials, el sol ja comença a fer acta de presència i si fem un gir complert podrem veure que no queda gens de neu enlloc.


Des d’aquest cim , el camí comença a baixar en el primer tram i a planejar desprès. Estem recorrent el Coll de la Geganta, un coll ample i amb caiguda a dreta i esquerra. El costat dret molt abrupte i empinat, mentre que el costat esquerra molt més suar i amb un pendent molt més constant. Al cap d’una estona de caminar hem d’estar alerta, si seguim recta aniríem directes a coronar el Bastiments. Nosaltres decidim fer una mica més de volta, passarem pròxims al pic de Bacivers, sabem que el camí escollit és poc transitat, pel que segurament podrem trobar-hi isards, a part anirem fins a l’Estany de Bacivers on ens pararem a esmorzar-hi. Així és, trobem un primer grup de 6 isards que ens donen la benvinguda. Son poc espantadissos, i denoten que estan acostumats a la presència humana. Aquesta zona del Pirineu és de les més concorregudes per als muntanyencs. 


Parem a l’Estany a esmorzar, i ens refresquem a l’aigua transparent d’aquesta petita llacuna natural. Reprenem força i seguim pel costat d’una petita construcció de pedra a mode de refugi rupestre. Comença una pujada més dura i amb bastant de pedra. El caminar es torna més lent, i el camí menys fresat, pel que no queda massa clar en alguns llocs per on passar, però està clar que sempre amunt. Finalment ens hem desviat una mica massa a l’esquerra i sortim enmig del Pic de Bacivers i un segon pic amb menys altura. Tenim el cim de Bacivers pròxim, el veiem a tocar, però és una formació amb molta pedra solta, que al final només fotografiem. 


Ara si que comença l’atac al Bastiments, el cim més oriental dels Pirineus. Aquesta serà la pujada més dura de tot el recorregut. Els pals serveixen de poc, i en algun lloc és quasi necessari utilitzar les mans per grimpar. Hi ha molta pedra solta, l’anem pujant com si es tractes d’unes escales, però amb tot de graons irregulars. És molt important mirar on es trepitja, ja que seria fàcil regirar-se un peu. Arribem a la cresta per la vessant nord on hi trobem un piolet i una bústia d’alumini. Des d’aquest punt tenim una amplíssima perspectiva de la part nord-catalana. El punt més alt del Bastiment està al mig d’aquest allargat altiplà. Caminant dos minuts arribem al nostre objectiu: Bastiments 2.881 metres!!


Podem dir que és el punt més alt, però també menys interessant. Hi trobem una fita trencada, un punt geodèsic arrancat i un poste amb l’ inscripció:  ELS BASTIONS “La travessa de la Vall de Ribes” Nº 10. Una ruta promoguda pels sis ajuntaments més pròxims a la zona en qüestió. La part més fotografiada, és a dir, la creu de Bastiments la tenim uns metres més enllà. Ens hi arribem per a fer-hi la fotografia de rigor. Aquí és on es concentra més gent. Una bella creu metàl·lica corna aquest punt des del 1994, any en què el Grup Esportiu i Excursionista Gironí (GEEG) amb motiu del seu 75é aniversari decidí posar-li. Com tots els cims orfes d’identitat, decideixo treure l’estelada, lligar-la fermament a la creu i deixar que onegi als quatre vents per a fotografiar-me amb la creu, l’estelada i la cara de satisfacció per haver coronat el cim més alt assolit  per un servidor (el Puigmal queda pendent).



Només queda el camí de tornada, baixem pel costat sud per un caminet en “ziga zaga” fins a arribar al Coll de la Marrana (qui sap perquè es diu així?). Aquest és un punt molt estratègic i simbòlic. En un costat d’aquesta esquena d’ase és on comença la Vall del Freser i inici de la travessa fins a Núria en unes quasi tres hores. El Freser neix al costat dret d’on som nosaltres mentre que el riu Ter uns metres més avall a la nostra esquerra. A part al davant tenim majestuós el cim del Gra de Fajol.


Comencem la baixada final que ens conduirà a les pistes d’esquí. Abans però i aprofitant que tenim dos punt de gran interès pròxims decidim fer una mica de turisme. Primer anem a buscar el naixement del Ter. Resseguim el corrent d’aigua fins un punt on s’acaba perdent sota les pedres. En aquest indret és converteix en torrent subterrani, ja que l’escoltem sota els nostres peus però no el podem veure. Més avall s’acaba ajuntant amb tota una colla de torrents, rierols i escorrenties de diferents valls per a convertir-se en un vistós i generós caudal. 



Fem un glop d’aigua d’aquesta “font” natural i caminem uns metres avall per a visitar l’antic refugi dUlldeter. Només resten un munt de pedres consolidades i moltes més de disperses del que havia sigut un Xalet-Refugi com n’hi havia pocs. Una construcció que es va inaugurar l’any 1909 obra de l’arquitecte Jeroni Martorell, i que podríem catalogar com a modernista i de línies “Gaudinianes”. Una llàstima que actualment no es mantingui en peu. 


Ara si que ja només queda travessar i caminar per les pistes sense neu per arribar al cotxe i tancar aquesta bonica matinal per les muntanyes del Pirineu. Hem fet unes 6 hores de ruta pel que ens ha entrat la gana. Son les dues i mitja. Baixem els dotze kilòmetres que ens separen del nucli de Setcases i ens entaulem en un dels nombrosos restaurant.

Salut i Cames!!!

Per a Veure les Fotos de la Sortida clika aquí: Fotos Pere Magrià © 

Per a Veure la Ruta pots clikar aquí: Pujada al Bastiments de 2.881m (pel Pic de la Dona)

diumenge, 18 d’agost del 2013

1ª Night Run 5km - Sant Antoni de Calonge - 17-08-2013



1ª Night Run de Sant Antoni de Calonge


Aprofitant uns dies de vacances a Sant Antoni de Calonge, vaig córrer  la meva primera “Night Run”. Jo no estic acostumat a córrer;  només hi vaig de tan en tan, però sense marques, sense límits, sense estar pendent del cronòmetre i sense cap temps en ment per a superar. Era la primera cursa d’aquest estil que s’organitzava a Sant Antoni de Calonge. Durant tota la tarda es disputaven una sèrie de carreres puntuables pel Campionat de Catalunya.  S’organitzava la 18ª Milla Urbana i a les nou del vespre la 1ª Cursa Popular. Es tractava de fer dues voltes de 2,5 km al passeig Josep Mundet (passeig marítim) de Sant Antoni, és a dir, anar i tornar de la Plaça Catalunya  fins arribar a la Riera d’Aubí on es feia mitja volta pel mateix traçat. 

El circuit "passeig de Sant Antoni de Calonge"
En total 5 kilòmetres de distància que vaig fer en 25 minuts i 31 segons, entrant dins del “top 100”. Vaig quedar 98/169 fent una mitja de 5 minuts i 6 segons el kilòmetre, molt per sobre del primer classificat que va completar el recorregut amb un temps de 17 minuts i 5 segons (mitja de 3:25 min/km). Crec que si es tractés d’un examen no arribaria a l’aprovat. De totes maneres, vaig aconseguir el meu objectiu, i no era altre de fer una mica d’esport. Ara ja tinc una referència a superar per a futures edicions... Salut i Cames!!! 

 

dilluns, 12 d’agost del 2013

VI MARXA BTT "LES 7 ERMITES" DE BESCANÓ 11-08-2013



Gran matí d’esport a “les 7 ermites” de Bescanó! 


M’aixeco a les set del matí per a carregar la bici i anar cap a fer la Marxa de les 7 ermites de Bescanó. Se que el meu nivell físic no és l’òptim ja que des que va néixer la Núria, no puc agafar la bici tan com jo voldria. A més a les nits no descanso el suficient, suposo que és el que te ser pare... Tot i així, de ganes de fer esport no me’n falten, i que millor això que quedar-se a casa. Per tan cap a Bescanó s’ha dit, tot i que faré la marxa curta. Una marxa que tot i escollir fer la curta, era de 23km, poca broma! Faig l’inscripció i mentre escalfo una miqueta anuncien que la sortida es retardarà una mitja horeta. Decideixo anar a comprar-me alguna cosa, ja que he sortit de casa sense menjar res. Vaig al forn de pa de “Can Ferran” a emplenar l’estomac, segur que el cos ho agrairà.

La sortida es farà per separat, és a dir la curta per un costat, i la llarga per l’altre. Ho agraeixo perquè només de sortir mai saps en quina posició estàs situat, ja que sempre hi ha gent molt en forma i veus que molts t’avancen al primer mig kilòmetre, cosa que ja d’entrada et descol·loca una mica. Els de la curta sortim deu minuts abans que els de la llarga, al voltant de les 8:50. Aquesta marxa es preveu participativa, ja que serem 73 els que farem la curta i 225 bikers els de la llarga (en total prop de 300).  Em situo a la “graella” de sortida, bastant endavant, i es dona la sortida oficial....

Com de costum sortim des de l’ajuntament i creuem el poble en direcció a la carretera d’Estanyol. La moto obre el pas, però el trànsit resta obert, pel que cal anar en compte als encreuaments. Em situo a la vuitena posició, de moment tinc controlada a la gent que tinc al davant. S’acaba l’asfalt i girem a la dreta per una pista de terra, una pujada dura que comença a l’altura del Mas Casilda. Al trepitjar pista forestal i degut a la forta pendent, vaig veien com uns quants bikers m’avancen, ara quatre, ara cinc, ara dos... Jo segueixo al meu ritme, la pujada és dura i llarga i s’enfila fins a la cota 280, que coincideix amb la muntanya de Can Montagut. A partir d’aquí es van succeint un seguit de puja i baixa. Arribem a l’urbanització de Mas Llunés, anem pel km.9, en aquest punt ens han habilitat un pas per a creuar la GI-540.  Seguim per pistes, corriols molt guapos i de bon fer, m’ho estic passant bé! també alguns trams (pocs) d’asfalt, el recorregut m’agrada...


Passem pel costat de l’església d’Estanyol i reprenem pista, fem un parell o tres de “zigues-zagues” pròxims al Mas Grau i poc abans d’arribar al puig conegut com a Torre del Telègraf, escolto a la moto. El primer de la llarga (en Joan Llordella) m’adelanta a falta de 3km per arribar al final. Va en solitari i calculo que a un minut dels seus perseguidors. Em passen un grup de tres de la marxa llarga, tres més (dos dels quals de bicis Esteve) que m’avancen com coets, fa goig veure’ls passar, el seu ritme és altíssim. Jo continuo pedalant, se que falta poquet, i finalment arribem a l’últim descens. Una trialera, segurament la més tècnica i complicada de tot el recorregut. En aquesta baixada avanço a 5 bikers, entre ells a una noia, la Sandra Fabrega, que l’he tingut al davant gran part de recorregut. No podia seguir-la, tirava i tirava... a part jo m’he parat als dos avituallaments i ella no, cosa que feia que s’escapés. Cal dir que ha fet una gran carrera!

Arribem a la zona esportiva i creuo l’arc d’arribada, molt content de l’esforç fet i de les sensacions. El cos a aguantat bé, i la calor s’ha comportat. Les zones de corriols, a l’ombra hi han ajudat molt... al final 33a posició... (l’any passat vaig quedar 37, tot i que vaig rebentar roda). Gràcies companys per aquest recorregut tan guapo!! L’any que ve més i millor... Salut i cames!!!

Visualitza la:     Marxa Curta 2013 ,      Marxa Curta 2012     i      Marxa Curta 2011


La Classificació:

Vista general de la ruta BTT: