diumenge, 15 de juliol del 2012

Temps de recol·lecció de patates



Les patates es solen plantar pels volts de Sant Josep (19 de Març), aprofitant la lluna vella. La patata s’adapta a tot tipus de sòl, però vol un terreny esponjós, ben drenat, fèrtil i ben treballat. A l’hora de plantar-les cal col·locar els grills mirant cap al cel. La patata pot ser atacada per diverses espècies d'insectes, àcars i nematodes entre els quals es troba l’ escarabat de la patata "Leptinotarsa decemlineata". La patata és fàcilment digerida i té un alt valor nutricional. Els tubercles de patata presenten aproximadament un 78% d'aigua i un 18% de midó. Es creu que la patata fou importada des de Perú cap la península ibèrica el 1554. El mes de juliol ja es poden arrencar les patates. Tan el procés de la sembra com el d’arrencada de patates estan mecanitzats, augmentant el rendiment, cosa que suposa un estalvi en temps i esforç molt important.  Com a curiositat, a l'Empordà, en diuen "anar a arrabassar trumfes". A Espanya hi ha cinc tipus de patates que són molt populars i que podem trobar fàcilment als supermercats i fruiteries, son les varietats Kennebec, Monalisa, la patata vermella i les de denominació d’origen conegudes com a patates de Galícia, i les de Prada de Conflent (Països Catalans).  Amb salsa brava son irresistibles o sinó aneu a provar-les al König.

Ajudant a plantar patates, a mitjans del mes de març...
Camp de patates
La marieta (Coccinella setempunctata) és un petit i simpàtic escarabat que s'alimenta
bàsicament de pugons i cotxinilles, i que és utilitzat en la lluita biològica contra les plagues de les
plantes. A part de la vermella amb punts negres que tots coneixem, al món n’hi ha unes 5.000
espècies amb els colors i el nombre de punts diferents.
L'arrencada de patates actualment també és un procés mecanitzat.
Al món hi ha centenars de varietats de patates, aquí en teniu una mostra.
 La fotografia va estar presa al mercat del poble de Chivay, durant un viatge a Perú l'any 2009.
Les famoses Braves del restaurant/frankfurt  "König" de Girona

dijous, 5 de juliol del 2012

3/3 Chemin des Bonshommes GR107



Tercera etapa: De Comús fins al Castell de Montségur

Aquesta etapa té uns 16 km, amb un desnivell aproximat de 450 metres de pujada i d'uns 500 metres de baixada. L'etapa està clarament diferenciada en dues parts; La baixada inicial per les Gorges de la Frau, i una dura i enfangada pujada vorejant el torrent de Rivels. Sortint de Comus anem planejant fins a endinsar-nos pel congost de les Gorges de la Frau. Aquesta part de camí la fem protegits per les grans parets verticals d'aquest espectacular congost, caminant per un camí de forta baixada i un tant pedregós. Sortint del congost passem per la zona de Pelail i enfilem muntanya amunt resseguint el Torrent de Rivels. La pujada és esgotadora, i fangosa en algun punt concret, però reconfortant a l'estiu, ja que bona part del recorregut és realitza a la sombra. Finalment arribem al poble de Montségur, aprofitem per a prendre un refresc i recuperar forces. A poc més d'un quilòmetre del poble trobem l'aparcament de vehicles i el Pla dels Cremats, just al peus del Castell. Ja només ens quedaran uns vint minuts de forta pujada per un corriol de pedres desgastades per cloure el final de la nostra aventura. El Castell de Montségur i les vistes que s'albiren des d'aquest niu d'àligues son realment magnífiques.


Horaris i distàncies previstes:
  •  8:25 Sortida des de Comus (1166m). Descens Gorges de la Frau fins a Pelai (700m aprox).
  • 11:18 Esmorzar al Massís de la Frau, en uns 13 km. Col de Rivels (1053m).
  • 12:05 Arribada al poble de Montsegur en uns 15 km i temps per un refresc (853m).
  • 13:18 Arribada al Castell de Montsegur. (16 km). La pujada s'inicia al Pla dels Cremats (1206m)
Vista del Castell des del Pla dels Cremats
Interior del Castell de Montségur
 Vista del poble de Montségur des del Castell



dimecres, 4 de juliol del 2012

2/3 Chemin des Bonshommes GR107


Segona etapa: d'Ax-les-Thermes fins al poble de Comús

Aquesta segona etapa, té uns 23 km, amb un desnivell aproximat de 850 metres de pujada i uns 500 de baixada. L'inici habitual seria des del poble d'Orgeix, però al no haver-hi cap establiment per a fer-hi nit, la sortida la realitzem des d'Ax-les-Thermes (Gîte-Hôtel La Grande Cordeé). Agafem la sortida del poble, per l'Avinguda d'Adolphe Authie, i a la primera corba tancada, caminet muntanya amunt per a enllaçar altra vegada amb el GR107, passant pel la bonica vila d'Ignaux. A la sortida d'Ignaux, enllacem amb la nostra ruta, on més endavant caldrà afrontar la ferma pujada fins al Col d'Ijou de 1649m. A pocs metres del punt més alt, i girant-nos, a la nostra esquena es pot apreciar una magnífica vista de la vall que deixem enrera, acompanyada amb els Pirineus de fons. Més endavant, gaudirem d'un camí planer, molt obert i amb les millors vistes de tota la jornada. Arribem a l'encreuament amb el refugi de Chioula, que ens queda a pocs metres. En aquesta esplanada, observem la presència de dues marmotes que encuriosides ens estan mirant. Poc desprès arribem al coll de Balaguès, on comença la baixada fins a Montaillou. Des de Montaillou i donant una mica de volta arribem al punt final del segon dia, el poble de Comús. Abans però ens hauran fet passar pel la vila de Prades (que no s'ha de confondre amb Prada de Conflent). En total haurem emprat poc més de 7 hores, contant les parades per a veure aigua, ja que el dia ha estat calorós, les parades per a fer fotografies, per a descansar o simplement per a agafar aire i gaudir de l'immensitat del paisatge que ens envolta.

Horaris i distàncies previstes:
  •  8:30 Sortida des d'Ax-les-Thermes, amb direcció a Sorgeat (1064m)
  • 11:11 Pas pel Col d'Ijou (1649m) en uns 9 km, i Pla de Lagarde (1605m)
  • 11:57 Pas pel Col de Pierre Blanche (1551m) en uns 11 km.
  • 12:38 Pas pel Col des Canons (1617m)
  • 12:51 Pas pel Col de Balagués (1669m) en uns 15 km.
  • 14:16 Arribada al poble de Montaillou (1300m) en uns 17 km i parada a Prades (1240m).
  • 15:35 Arribada al poble de Comus (1166m) en uns 23 km. 

Le silence du midi (al poble de Comus), un lloc 100% recomanable.