Colliure (França)

 

Introducció: Pintoresc poble de pescadors i vinyataires, situat a la Costa Vermella dins de la comarca del Rosselló a la Catalunya del Nord. A partir del segle XVII fou un actiu centre de pesca (hi acudien també pescadors genovesos) especialitzat en la sardina, la tonyina i el seitó, que ha donat lloc a una important indústria conservera i de saladura (anxoves de Cotlliure). Des del 1925, i sobretot des del 1950, la pesca ha estat desplaçada pel turisme, actualment l’activitat econòmica més important

➨ Arribem amb el cotxe fins el centre mateix de Colliure, baixant pel carrer de la République fins a la Place du Général Leclerc, i a primer cop d’ull ja veiem que és un poble exageradament turístic i que serà complicat trobar aparcament. Pugem per l’Avinguda Aristide Maillol i acabem aparcant en zona blava, just davant de l’estació de trens de Colliure. (7 euros per 6 hores d’aparcament).

Un cop aparcats, baixem caminant i vorejant le Boulevard Camille Pelletan, arribem al Passeig marítim. Al nostre davant se’ns apareix la típica postal (o fotografia) de la platja de Colliure amb l’església de Notre Dame des Anges amb la silueta del seu inconfusible campanar.

Ens acostem a la seva platja i la Núria no pot evitar descalçar-se i posar-hi els peus. L’aigua és freda, però sembla que això a la mainada li és igual. Desprès de convèncer-la de sortir, no sense insistir una estona, anem fins a la oficina de turisme per a preguntar els punts d’interès a visitar i a agafar un plànol de la població. Anem a visitar la capella de Saint-Vicent i el “nou” far de Colliure. (abans el campanar de l’església havia tingut aquesta funció).

 

Retornem cap al passeig i visitem l’interior de l’església, amb diferents capelles laterals i amb un altar major d’estil barroc català, tallat en fusta i recobert amb làmina d’or, obra de l’artista Josep Sunyer.     

Eglise Notre Dame des Anges

La Núria no ha pogut evitar posar-hi els peus

Campanar de l'església i la "Chapelle Saint-Vincent"

Sortint fem una volta pels pintorescos carrers de la localitat, entrant en alguna botiga a tafanejar i a comprar-hi algun record. Ja s’apropa l’hora de dinar i essent conscients de que a França es dina aviat, mirem on podem anar a menjar. Son pràcticament la una, i tot i que la gran majoria de restaurants tenen obert, alguns només tenen la cuina oberta fins a la una, i la tornen a obrir a partir de les cinc.

Finalment ens decidim per entaular-nos en un restaurant molt pròxim a l’església, que disposa d’una amplia terrassa coberta amb parasols i resguardada del sol amb un mur de pedra (bon lloc pels dies de vent també). Avui és un dia calorós, i assentar-nos a l’ombra serà d’agrair. 

Està tot ple i haurem d’esperar uns vint minuts. Mentre esperem a que hi hagi lloc, un cambrer ens invita a un got de vi verd (tot un detall). Ja a taula, tenim diferents opcions per triar. Hi ha l’opció d’anar a la carta o escollir entre un menú de 18 euros o un altre de 30 euros. (només de passar-hi i veure els plats, ja sabíem que menjaríem bé). Jo em decideix-ho pel menú de 30 euros, mentre que la Tere prefereix anar a la carta, tot i que acaba sortint pràcticament al mateix preu. La Núria acaba fent un menú infantil amb una enorme “creppe” de nutella de postres.

Desprès de dinar, completem l’estada i visitem l’interior del Château Royal de Colliure on podem fer fotos tan del castell com de les vistes que s’observen des de les seves muralles i des de la seva altívola torre. 

El castell de Cotlliure fou propietat dels comtes del Rosselló abans de passar sota el control dels reis d'Aragó de 1172 a 1276. Més tard, el Castell Reial esdevingué residència reial dels reis de Mallorca fins al 1343, ja que Cotlliure era el primer port del Rosselló.

Abans de tornar cap al cotxe, encara tenim temps d’entrar en alguna botiga més i també de visitar la tomba d’Antonio Machado, poeta espanyol de la generació del 98, exiliat a França durant la segona república.

Unes fotos abans de marxar:

Ja al cotxe, ens desplacem fins a Port-Vendres, per a enfilar-nos fins el Fort Saint Elme i poder gaudir de les amplies panoràmiques de tota la côte Vermeille, amb la badia de Colliure al centre. Son les 5 de la tarda, just l’hora en què tanquen el monument, per tan decidim tornar cap a casa. Ha estat realment una jornada per a recordar, i que no oblidarem fàcilment. Pocs llocs conec que tinguin l’encant que te Colliure! Au revoir!

Les vistes des del Fort Saint-Elme

➨ A tenir en compte:

Trajecte d'Anglès fins a Colliure, amb visita el Fort Saint-Elme. (anada i tornada). El preu de la despesa és aproximada i calculada segons "Via Michelin" a 1,329 €/l de gasoil. Colliure ofereix una amplia oferta gastronòmica amb diversitat de restaurants on escollir. Nosaltres varem dinar al restaurant l'Insolite, just al costat mateix de l'església de Notre Dame des Anges. Podent escollir un menú de 18 euros, un de 30 euros o anar a la carta. Val la pena menjar-hi peix fresc, tot estava boníssim i la presentació més que correcte (fotos adjuntes). A més, ens varen invitar a un got de vi verd, mentre esperaven que ens donessin taula.