Vallter 2000 - Bastiments (pel Pic de la Dona)

22 d’Agost de 2013: Pujada al Bastiments de 2.881 metres

Des de fa temps, tenia en ment fer una sortida pel Pirineu, doncs finalment ha arribat aquest dia. Vam decidir anar a pujar el cim del Bastiments de 2.881 metres, però no fer-ho pel camí curt, sinó fer una mica més de volta i així allargar la sortida, completar el matí sencer fent una ruta i alhora conèixer paratges de gran bellesa i amb una amplitud panoràmica com n’hi ha poques.

Sortim de la localitat de la Cellera de Ter a les 7 del matí, i enfilem carretera cap a Olot, els túnels de Collabós, Camprodon, Setcases i finalment arribem a l’aparcament de les pistes d’esquí de Vallter 2000. Son aproximadament les 8:30 del matí i hem fet un total de 89,1km. A l’aparcament ja hi ha alguns cotxes, i al tractar-se d’un mes d’agost, ja preveiem trobar-hi força gent. La temperatura és agradable, fa fresca, però s’aguanta perfectament. Preparem la motxilla, els bastons de caminar i cap amunt... Sortim a les 8:45.

Voregem les instal·lacions de les pistes pel costat dret i agafem un caminet en direcció al primer objectiu: la Portella de Mantet. El sol encara està amagat darrera  les muntanyes del costat est, pel que farem el primer tram del recorregut a l’ombra. Arribem a un primer encreuament, una bifurcació que ens acabarà duent al mateix lloc; el caminet de l’esquerra és més curt i alhora més dret; el de la dreta és una mica més suau, amb menys pendent però una mica més llarg. Agafem el camí llarg per a no forçar la màquina, tenim tot el matí i no hi ha cap pressa. Sabem que ens espera una ruta no massa dura, però llarga i exigent: S’ha d’estar acostumat a caminar i fer pujades...

Arribem a la Portella de Mantet, un petit Coll fronterer entre Catalunya i França. Des d’aquest indret si es desitja es podria anar al petit poblet de “Mentet” recorrent uns 6,6 km. Nosaltres seguim i anem a fer el primer cim del dia: El Pic de la Dona de 2.704 metres, hem de tenir en compte que hem partit de la cota 2.170 (aparcament) per tant, comença la primera pujada amb una mica més de pendent. L’anem pujant sense cap dificultat fins a coronar-lo. Aquí hi trobem el primer grup nombrós de gent que ha parat per a esmorzar-hi. Les vistes de tot el massís del Canigó des d’aquest punt son genials, el sol ja comença a fer acta de presència i si fem un gir complert podrem veure que no queda gens de neu enlloc.

Des d’aquest cim , el camí comença a baixar en el primer tram i a planejar desprès. Estem recorrent el Coll de la Geganta, un coll ample i amb caiguda a dreta i esquerra. El costat dret molt abrupte i empinat, mentre que el costat esquerra molt més suar i amb un pendent molt més constant. Al cap d’una estona de caminar hem d’estar alerta, si seguim recta aniríem directes a coronar el Bastiments. Nosaltres decidim fer una mica més de volta, passarem pròxims al pic de Bacivers, sabem que el camí escollit és poc transitat, pel que segurament podrem trobar-hi isards, a part anirem fins a l’Estany de Bacivers on ens pararem a esmorzar-hi. Així és, trobem un primer grup de 6 isards que ens donen la benvinguda. Son poc espantadissos, i denoten que estan acostumats a la presència humana. Aquesta zona del Pirineu és de les més concorregudes per als muntanyencs. 

Parem a l’Estany a esmorzar, i ens refresquem a l’aigua transparent d’aquesta petita llacuna natural. Reprenem força i seguim pel costat d’una petita construcció de pedra a mode de refugi rupestre. Comença una pujada més dura i amb bastant de pedra. El caminar es torna més lent, i el camí menys fresat, pel que no queda massa clar en alguns llocs per on passar, però està clar que sempre amunt. Finalment ens hem desviat una mica massa a l’esquerra i sortim enmig del Pic de Bacivers i un segon pic amb menys altura. Tenim el cim de Bacivers pròxim, el veiem a tocar, però és una formació amb molta pedra solta, que al final només fotografiem. 

Ara si que comença l’atac al Bastiments, el cim més oriental dels Pirineus. Aquesta serà la pujada més dura de tot el recorregut. Els pals serveixen de poc, i en algun lloc és quasi necessari utilitzar les mans per grimpar. Hi ha molta pedra solta, l’anem pujant com si es tractes d’unes escales, però amb tot de graons irregulars. És molt important mirar on es trepitja, ja que seria fàcil regirar-se un peu. Arribem a la cresta per la vessant nord on hi trobem un piolet i una bústia d’alumini. Des d’aquest punt tenim una amplíssima perspectiva de la part nord-catalana. El punt més alt del Bastiment està al mig d’aquest allargat altiplà. Caminant dos minuts arribem al nostre objectiu: Bastiments 2.881 metres!!

Podem dir que és el punt més alt, però també menys interessant. Hi trobem una fita trencada, un punt geodèsic arrancat i un poste amb l’ inscripció:  ELS BASTIONS “La travessa de la Vall de Ribes” Nº 10. Una ruta promoguda pels sis ajuntaments més pròxims a la zona en qüestió. La part més fotografiada, és a dir, la creu de Bastiments la tenim uns metres més enllà. Ens hi arribem per a fer-hi la fotografia de rigor. Aquí és on es concentra més gent. Una bella creu metàl·lica corna aquest punt des del 1994, any en què el Grup Esportiu i Excursionista Gironí (GEEG) amb motiu del seu 75é aniversari decidí posar-li. Com tots els cims orfes d’identitat, decideixo treure l’estelada, lligar-la fermament a la creu i deixar que onegi als quatre vents per a fotografiar-me amb la creu, l’estelada i la cara de satisfacció per haver coronat el cim més alt assolit  per un servidor (el Puigmal queda pendent).

Només queda el camí de tornada, baixem pel costat sud per un caminet en “ziga zaga” fins a arribar al Coll de la Marrana (qui sap perquè es diu així?). Aquest és un punt molt estratègic i simbòlic. En un costat d’aquesta esquena d’ase és on comença la Vall del Freser i inici de la travessa fins a Núria en unes quasi tres hores. El Freser neix al costat dret d’on som nosaltres mentre que el riu Ter uns metres més avall a la nostra esquerra. A part al davant tenim majestuós el cim del Gra de Fajol.

Comencem la baixada final que ens conduirà a les pistes d’esquí. Abans però i aprofitant que tenim dos punt de gran interès pròxims decidim fer una mica de turisme. Primer anem a buscar el naixement del Ter. Resseguim el corrent d’aigua fins un punt on s’acaba perdent sota les pedres. En aquest indret és converteix en torrent subterrani, ja que l’escoltem sota els nostres peus però no el podem veure. Més avall s’acaba ajuntant amb tota una colla de torrents, rierols i escorrenties de diferents valls per a convertir-se en un vistós i generós caudal. 

Fem un glop d’aigua d’aquesta “font” natural i caminem uns metres avall per a visitar l’antic refugi dUlldeter. Només resten un munt de pedres consolidades i moltes més de disperses del que havia sigut un Xalet-Refugi com n’hi havia pocs. Una construcció que es va inaugurar l’any 1909 obra de l’arquitecte Jeroni Martorell, i que podríem catalogar com a modernista i de línies “Gaudinianes”. Una llàstima que actualment no es mantingui en peu. 

Ara si que ja només queda travessar i caminar per les pistes sense neu per arribar al cotxe i tancar aquesta bonica matinal per les muntanyes del Pirineu. Hem fet unes 6 hores de ruta pel que ens ha entrat la gana. Son les dues i mitja. Baixem els dotze kilòmetres que ens separen del nucli de Setcases i ens entaulem en un dels nombrosos restaurant.

Salut i Cames!!!

Per a Veure les Fotos de la Sortida clika aquí: Fotos Pere Magrià © 

Per a Veure la Ruta pots clikar aquí: Pujada al Bastiments de 2.881m (pel Pic de la Dona)

1ª Night Run 5km - Sant Antoni de Calonge - 17-08-2013

1ª Night Run de Sant Antoni de Calonge

Aprofitant uns dies de vacances a Sant Antoni de Calonge, vaig córrer  la meva primera “Night Run”. Jo no estic acostumat a córrer;  només hi vaig de tan en tan, però sense marques, sense límits, sense estar pendent del cronòmetre i sense cap temps en ment per a superar. Era la primera cursa d’aquest estil que s’organitzava a Sant Antoni de Calonge. Durant tota la tarda es disputaven una sèrie de carreres puntuables pel Campionat de Catalunya.  S’organitzava la 18ª Milla Urbana i a les nou del vespre la 1ª Cursa Popular. Es tractava de fer dues voltes de 2,5 km al passeig Josep Mundet (passeig marítim) de Sant Antoni, és a dir, anar i tornar de la Plaça Catalunya  fins arribar a la Riera d’Aubí on es feia mitja volta pel mateix traçat. 

El circuit "passeig de Sant Antoni de Calonge"

En total 5 kilòmetres de distància que vaig fer en 25 minuts i 31 segons, entrant dins del “top 100”. Vaig quedar 98/169 fent una mitja de 5 minuts i 6 segons el kilòmetre, molt per sobre del primer classificat que va completar el recorregut amb un temps de 17 minuts i 5 segons (mitja de 3:25 min/km). Crec que si es tractés d’un examen no arribaria a l’aprovat. De totes maneres, vaig aconseguir el meu objectiu, i no era altre de fer una mica d’esport. Ara ja tinc una referència a superar per a futures edicions... Salut i Cames!!! 

 

VI MARXA BTT "LES 7 ERMITES" DE BESCANÓ 11-08-2013

Gran matí d’esport a “les 7 ermites” de Bescanó! 

M’aixeco a les set del matí per a carregar la bici i anar cap a fer la Marxa de les 7 ermites de Bescanó. Se que el meu nivell físic no és l’òptim ja que des que va néixer la Núria, no puc agafar la bici tan com jo voldria. A més a les nits no descanso el suficient, suposo que és el que te ser pare... Tot i així, de ganes de fer esport no me’n falten, i que millor això que quedar-se a casa. Per tan cap a Bescanó s’ha dit, tot i que faré la marxa curta. Una marxa que tot i escollir fer la curta, era de 23km, poca broma! Faig l’inscripció i mentre escalfo una miqueta anuncien que la sortida es retardarà una mitja horeta. Decideixo anar a comprar-me alguna cosa, ja que he sortit de casa sense menjar res. Vaig al forn de pa de “Can Ferran” a emplenar l’estomac, segur que el cos ho agrairà.

La sortida es farà per separat, és a dir la curta per un costat, i la llarga per l’altre. Ho agraeixo perquè només de sortir mai saps en quina posició estàs situat, ja que sempre hi ha gent molt en forma i veus que molts t’avancen al primer mig kilòmetre, cosa que ja d’entrada et descol·loca una mica. Els de la curta sortim deu minuts abans que els de la llarga, al voltant de les 8:50. Aquesta marxa es preveu participativa, ja que serem 73 els que farem la curta i 225 bikers els de la llarga (en total prop de 300).  Em situo a la “graella” de sortida, bastant endavant, i es dona la sortida oficial....

Com de costum sortim des de l’ajuntament i creuem el poble en direcció a la carretera d’Estanyol. La moto obre el pas, però el trànsit resta obert, pel que cal anar en compte als encreuaments. Em situo a la vuitena posició, de moment tinc controlada a la gent que tinc al davant. S’acaba l’asfalt i girem a la dreta per una pista de terra, una pujada dura que comença a l’altura del Mas Casilda. Al trepitjar pista forestal i degut a la forta pendent, vaig veien com uns quants bikers m’avancen, ara quatre, ara cinc, ara dos... Jo segueixo al meu ritme, la pujada és dura i llarga i s’enfila fins a la cota 280, que coincideix amb la muntanya de Can Montagut. A partir d’aquí es van succeint un seguit de puja i baixa. Arribem a l’urbanització de Mas Llunés, anem pel km.9, en aquest punt ens han habilitat un pas per a creuar la GI-540.  Seguim per pistes, corriols molt guapos i de bon fer, m’ho estic passant bé! també alguns trams (pocs) d’asfalt, el recorregut m’agrada...

Passem pel costat de l’església d’Estanyol i reprenem pista, fem un parell o tres de “zigues-zagues” pròxims al Mas Grau i poc abans d’arribar al puig conegut com a Torre del Telègraf, escolto a la moto. El primer de la llarga (en Joan Llordella) m’adelanta a falta de 3km per arribar al final. Va en solitari i calculo que a un minut dels seus perseguidors. Em passen un grup de tres de la marxa llarga, tres més (dos dels quals de bicis Esteve) que m’avancen com coets, fa goig veure’ls passar, el seu ritme és altíssim. Jo continuo pedalant, se que falta poquet, i finalment arribem a l’últim descens. Una trialera, segurament la més tècnica i complicada de tot el recorregut. En aquesta baixada avanço a 5 bikers, entre ells a una noia, la Sandra Fabrega, que l’he tingut al davant gran part de recorregut. No podia seguir-la, tirava i tirava... a part jo m’he parat als dos avituallaments i ella no, cosa que feia que s’escapés. Cal dir que ha fet una gran carrera!

Arribem a la zona esportiva i creuo l’arc d’arribada, molt content de l’esforç fet i de les sensacions. El cos a aguantat bé, i la calor s’ha comportat. Les zones de corriols, a l’ombra hi han ajudat molt... al final 33a posició... (l’any passat vaig quedar 37, tot i que vaig rebentar roda). Gràcies companys per aquest recorregut tan guapo!! L’any que ve més i millor... Salut i cames!!!

Visualitza la:     Marxa Curta 2013 ,      Marxa Curta 2012     i      Marxa Curta 2011

La Classificació:

Vista general de la ruta BTT:

Una volta amb kayak per l'Estany de Banyoles

 

Itinerari guiat amb kayak per descobrir l’Estany des d’una perspectiva diferent. Conèixer l’Estany des de dintre suposa una experiència captivadora i ens ofereix una oportunitat única d’observar el paisatge, l’aigua, el travertí en formació, la fauna, la flora, les pesqueres... des d’un punt de vista insòlit.

 

 

 Aquí teniu el vídeo de la meva aventura per l'Estany... 

                 Clika aquí per a veure el vídeo (Editat per en Jordi Rabionet)

 

 Si ho preferiu, també podeu fer la volta a l'Estany a peu... 

                                                         Clika aquí per a veure la ruta (wikiloc)

     Banyoles, Juliol de 2013

 

 

La Cuina del Celler de Can Roca

Escollit millor restaurant del món 2013 per la revista The Restaurant Magazine

Un dia especial al Mas Marroch de Vilablareix, acompanyat d'en Joan Roca i Fontané, cuiner i xef del restaurant gironí El Celler de Can Roca; escollit millor restaurant del món 2013 per la revista The Restaurant Magazine.

 

 La cuina que hi proposen està basada en plats que han comportat l'èxit del restaurant El Celler de Can Roca. Són plats contrastats, que sedueixen els paladars més exigents, preparats amb precisió i a la mida de les necessitats del moment. 

• El 2000 en Joan Roca és el Cuiner de l'Any per a l'Academia Espanyola de Gastronomia.
• El 2002 rep la segona estrella Michelin.
• El 2009 rep la tercera estrella Michelin i el reconeixement de 5è millor restaurant del món de la revista The Restaurant Magazine.
• 2010: Doctor Honoris Causa per la Universitat de Girona.
• 2011: És escollit, per uns mil periodistes del sector, com un dels 20 cuiners més influents del mon. Segon millor restaurant del món segona la revista The Restaurant Magazine.
• 2013: És escollit primer millor restaurant del món per la revista The Restaurant Magazine

Lletissonada 2013

La Lletissonada 2013 – Sant Esteve d’en Bas – 1316 participants

La Lletissonada 2013, comença al davant del mas “la Santigosa” de Sant Privat d’en Bas.  Una bonica edificació de color terrós o rogenc, que queda a la dreta de la carretera, mentre que a l’esquerra a una certa distància hi passa el riu Gurn que podem veure. Ben aviat travessarem sobre el passallís emporlanat per tot seguit girar a la dreta. Continuarem pel costat del riu pista amunt protegits ambdós costats per un bosquet d’alzines. Uns 400 metres més a l’altra banda hi ha el Molí d’en Valentí.

Al cap d’uns cinc minuts ignorarem a l’esquerra una pista que marxa en sentit contrari cap a les runes de la Coma. Des d’aquest indret podrem veure Les Agulles i el prat de Santa Magdalena. Tot seguit deixarem a la dreta una pista que porta al Molí d’en Valentí i passarem pel costat de la Canova (ara reconvertida en casa de colònies) a la nostra dreta. A continuació ignorarem la pista que descendeix a la nostra dreta, tancada amb una cadena, i que porta a l’àrea dels Pins o Pla d’en Xurri. Uns metres més amunt deixarem la pista asfaltada que ens portaria a Can Turó (restaurant) i segueix recta per la de terra i uns metres més endavant ens cal salvar la “barrera” i seguir pujant suaument travessant el “torrent que baixa de les Olletes”. A uns 400 metres des de la barrera, deixarem a la dreta la pista que ens portaria al Salt de Sallent. Nosaltres hem de continuar amunt cap al Pla Esquer, que voltarem amb una amplia ziga-zaga.

Uns 20 minuts desprès de deixar el Pla d’en Xurri, en una raconada, deixarem a l’esquerra un corriol que porta a les Olletes (Primer avituallament).

 

Un cop passat, continuarem de dret cap amunt tot seguint pel “camí dels Matxos” antic i transitat camí molt ben aparellat. Encara avui es veu i nota l’empedrat que ens acompanyarà una bona tirada per anar ascendint per sota de Plana Mitjana. Estarem travessant la “Baga de les Olletes” de nord-est a sud-oest, més endavant arribarem al “Torrent dels Xerrics” en una ombrívola raconada on el recorregut fa un fort gir a la dreta cap a nord-oest. Uns minuts després en un arbre a la nostra esquerra encara hi ha una antiga indicació de “l’indi” en referència a la silueta, que podem veure, si el fullatge no ens ho tapa a la nostra esquena que ofereix la cinglera del rocam que estarem rodejant. Seguirem endavant i no tardarem gaire en arribar a un revolt d’on surt un caminot a la dreta, que no hem de seguir, i que porta a un bon mirador del Salt de Sallent, qui vulgui s’hi pot arribar. Estarem a una alçada d’uns 1.000 metres.

Durant uns deu minuts continuarem per un tram força planer, després d’anar seguint per la baga ens cal travessar el “Torrent de Ginebrar” i uns tres minuts després trobarem la pista que a l’esquerra porta a Santa Magdalena del Món i a la dreta cap a Sallent segons indica un pal de senyals. Nosaltres travessarem més o menys de dret la pista, continuant pel camí que han arranjat els companys del GECA per apropar-nos al camí de la Cresta del Gall. Passada la pista, el camí transcorre per entremig de faig i abans de deu minuts hem de trobar l’antic camí que puja de Pla de Palers. En aquest punt i en direcció sud iniciarem la pujada pròpiament dita de la “Cresta del Gall”. Un xic més endavant, un quartot llarg, passarem per un pujant o escaler refet pel GECA per aquesta ocasió. A la dreta disposarem d’un magnífic mirador sobre el Salt de Sallent, anirem ascendint decantant-nos a l’esquerra per arribar al “Pla d’en Bosc” a uns 1.244 metres. El voltarem per la dreta fins a trobar un petit grup de grans faig dels quals hi passarem per entremig.

La Sara pujant per l'escaler refet

Uns deu minuts més tard travessem el “Torrent de les Cavorques” pel damunt mateix de la llosa. Un cop passat, canviarem completament el sentit de la marxa anant per una estona direcció nord-oest. (De fet aquest canvi de sentit l’hem fet en els tres torrents que hem travessat: Xerrics, Ginebrar i Cavorques).

Desprès d’anar descendint suaument una estona per entremig de faig i boixos, vorejarem una bassa que ens quedarà a la dreta, també ens cal travessar el rierol que l’omple i que neix a la font de l’Avet, més o menys a uns cinc-cents cinquanta metres amunt i que després de la bassa continua avall cap el Salt de Ca a la dreta.

Continuarem de dret pel mig del “Pla dels Hortals” cap al “Pla dels Arços”, on hi arribem en uns sis minuts, un bon punt per a fer –hi un segon avituallament, just al redós d’un arbre al bell mig del prat.

Segon avituallament, situat al Pla dels Arços

Després en menys d’un quartot arribarem a un filat on ens caldrà girar a l’esquerra per anar-lo seguint durant un bon tram cap amunt. Desprès passarem “Costa Llisa” i continuarem en forta pujada fins arribar al “Puig de Miralles” (1.434 m) la fita de la Lletissonada 2013. Un cim amb un ampli i magnífic panorama, pròxim al gegant de la zona, el Puigsacalm, cosa que fa que no sigui massa cobejat pels excursionistes, que desfilen a centenars pel camí de la font Tornadissa i el ras del Manter.

Sortint del cim, descendirem direcció sud, sud-est passant per un improvisat i frondós arc de boixos fins arribar al bosc on ens decantarem a la dreta caminant ara planerament i per una breu estona el camí estarà resguardat a la dreta per un magnífic rocam a tall de cinglera no gaire alta però curiosa per on hi campa remarcablement l’”Orella d’Ós”. Més avall trobarem la singularitat en un arbre com si l’haguessin volgut tallar o circumcidar a un metre de terra.

Uns quinze minuts després de baixar del cim passarem a tocar del Coll de Manter i de la portalera, a la nostra esquerra, continuant avall arribarem a la bassa i a la “Font de Manter” en un indret on podem observar-hi uns quants faigs de gran corpulència.
 

Faig de grans dimensions a la zona de la Font de Manter

 Uns minuts més tard deixarem a la dreta un camí que porta a Sant Bartomeu de Covildases, nosaltres ens caldrà seguir pel camí que ha preparat el GECA en motiu de la Lletissonada 2013 i que en menys de cinc minuts arribarem a la “Font Tornadissa”.

Indicador a Sant Bartomes de Covildases i Vidrà

Sortint de la Font Tornadissa, travesem el rec que prové de l’esmentada font i seguirem direcció a la collada de Bracons (GR 151.1), però que no hi arribarem en aquest recorregut. Uns vint minuts després arribarem a la “Collada de Sant Bartomeu”, un encreuament de camins entre Osona i la Garrotxa. El de la dreta ens mena a Sant Bartomeu de Covildases, recta al Puig de les Àguiles per la Serra de Curull, nosaltres seguirem per l’esquerra en direcció sud-est i com hem dit abans, ens portarà a la collada de Bracons. Uns set minuts després, ignorarem un camí a la dreta que hi ha al costat d’un arbre amb una antiga placa metàl.lica menjada pel mateix arbre, baixa a la font de la Tosquera i a la carretera de la Vola.

Uns vint minuts després de la collada de Sant Bartomeu ignoem el camí que puja als Tossells i uns 20 o 30 metres més endavant haurem de deixar el camí de la collada de Bracons per a desviar-nos de cop. A l’esquerra, en un gir de 90 graus direcció nord en principi, agafant el “camí de la drecera” i tot seguit a l’est cap al veïnat de Coma-Rabera entrant ja en el domini de la vall de Joanetes.

Entrant, doncs, a la vall de Joanetes en direcció a l’est en uns vint minuts trobarem a la carretera que puja de Joanetes a la collada de Bracons, la seguirem cap a l’esquerra de baixada i al cap d’uns dos-cents cinquanta metres la deixarem per continuar per un corriol a la dreta, que baixa en direcció al “Serrat” on hi arribarem al cap d’uns deu minuts d’haver deixat la carretera. Aquí hi trobarem el tercer avituallament.

Passat aquest tercer avituallament anirem seguint pel caire i al cap d’una estona ens caldrà travessar un filat, a l’esquerra, per una portallera arribant aviat al “Sot de l’Infern”. Després de travessar el rec passarem a tocar d’un tancat, per a vaques, de “Cal Santpare”, masia que ens quedarà un xic més avall i enllà, a la dreta. Aquí si mirem enrere tenim una bona vista sobre la serra del Puigsacalm, el nostre recorregut ara torna a ascendir. A la poca estona anirem vorejant la carretera, que veiem a la nostra dreta, més endavant seguirem una pista cap amunt fins a trobar altra cop la carretera que seguirem cap a l’esquerra per breus moments. La travessarem per agafar a l’altra banda el trencant de Can Capdevila. Uns sis minuts després deixarem la pista que estem seguint i ens decantarem per la dreta baixant un xic pel dret. Més avall després de fer un gir d’uns 180 graus, a l’esquerra mig amagada ens queda la casa de Capdevila, nosaltres anirem descendint i en dos minuts serem a la “Font de Capdevila”. 

Font de Capdevila

 Ara travessarem el rec i continuarem amunt i al cap d’un minut deixarem el camí que seguirem i ens decantarem a l’esquerra per enfilar-nos per la pista de Capdevila i quan la trobarem, la seguirem cap a la dreta i avall. En cinc minuts ens portarà al “Coll de Puig d’Ardura” que ens quedarà a tocar, a la dreta. A l’altra banda, un xic enllà més a l’esquerra, hi tindrem el “Puig de Meix”.

Des del collet, mirant amunt i a l’esquerra direcció nord-oest tindrem el Puig de Llops i el Puigsacalm. Nosaltres ens haurem de decantar ara cap al nord i de baixada i en quatre o cinc minuts trobarem a la nostra esquerra un pou o forn o nevera amb sostre de mitja volta de pedra. Seguirem i a sota mateix passarem a tocar de les runes de “Can Cargol”.

Vista del Puigsacalm i del Puig dels Llops...

Cinc minuts més i arribarem a una pista que seguirem a la dreta i avall fins el “Torrent de la Roqueta”. Un cop travessat farem canvi de direcció i seguirem cap el sud-est. Passats uns 30 metres deixarem aquest pista (a l’esquerra va al puig de Banús) i n’agafarem una de principal que descendeix per la dreta fins la carretera. La seguirem un parell de minuts i la deixarem, i continuarem per l’esquerra.

Aviat arribarem a la Roqueta, en runes, antiga edificació la qual hi passem pel mig on podem veure-hi encara diverses restes del que en el seu dia foren habitacles o activitats imprescindibles com ara el forn, etc. Per a poder sortir bé de les runes de la casa, que deuria ser força gran, el GECA hi ha arranjat una escala. Tornarem a sortir a la pista que hem abandonat per poder visitar l’antiga edificació, la seguirem per uns breus moments i després agafarem un camí a l’esquerra. Als cinc minuts, travessarem una zona de “gresos”. Passat aquest indret ja podem veure al fons, el poble de Sant Esteve d’en Bas cap on ens dirigirem per acabar aquesta caminada.

 

Estarem resseguint la banda solei de la vall de Joanetes per sota de la serralada del Puigsacalm i Puig dels Llops. Ara anirem de baixada per entremig d’un bosc d’alzines, travessarem un petit pla on hi ha runes de la casa que en deien “la Sentinella” i una mica més avall trobarem les restes de l’antic “Forn de la Sentinella” on encara s’hi poden veure un parell de forats amb un xic de bóveda. 

Acabarem de passar i, continuant avall, al cap d’un parell de minuts trobarem a l’esquerra, a prop d’un roure, una petita construcció de pedra o barraca mentre a la nostra dreta guarda el camí un mur de pedra, no massa alt, cobert de molsa. 

Barraca de pedra

En un parell de minuts més, passarem un fil i arribarem en un encreuament de corriols on travessarem un torrent que sembla que sorgeixi en aquest indret, estarem en el “Clot de Maials”. Ben aviat passarem a tocar la casa de Maials a la nostra dreta. En aquest indret el terra del camí és ple de moltíssim fòssils en forma de llentia de la era terciària i en cinc minuts arribarem a l’antic Hostal de Dalt.

Aquí seguirem per la carretera asfaltada en direcció a l’església, deixant la que baixa per la dreta.  Aquest és un bon punt per a fer-hi el quart avituallament, just abans de baixar per les escales de davant l’església de Sant Romà, dins el nucli antic de Joanetes.

Església de Sant Romà de Joanetes

Baixarem per les escales de pedra que van a parar al davant mateix de la porta d’entrada de l’església. Nosaltres haurem de seguir per l’esquerra per un camí lateral que passant pel costat de l’església i que va a trobar la carretera que seguirem passant pel revolt on hi ha la Creu aixecada en record de “Las Missions”. Seguirem un revolt més i a la dreta baixarem per unes altres escales que porten al “carrer del Fuster” de les cases noves de Joanetes. Passarem pel costat mateix d’un transformador i un fanal, girarem a la dreta deixant el carrer i entrant en el prat o camp que vorejarem per breus moments fins trobar la carretera que baixa de l’hostal de Dalt. La seguirem per l’esquerra i avall. De seguit a la dreta ens quedarà el prat tancat on es celebra el Ball de la Festa Major de Joanetes. Seguirem avall fins a trobar un pal indicador, a la dreta, que senyala cap a la Riera de Joanetes i a Sant Miquel de Castelló al costat d’una cadena que passarem. Tornarem a deixar la carretera i per la dreta seguirem aquesta pista avall. Tot seguit travessarem un rierol o rec que va a parar a la riera de Joanetes.

Uns dotze minuts després de l’avituallament passarem un altre senyal al costat del camí, seguirem a l’esquerra i arribarem a la passarel·la o pontet un xic enlairat que ens ajudarà a salvar la “Riera de Joanetes”.  Un cop travessada, a l’esquerra hi ha la casa de “Cabreró”, seguirem baixant cap aquest cantó pel carrer o pista enquitranada i en dos minuts passarem per davant la casa “el Bassets”.

Un o dos minuts més i arribarem a una altra pista enquitranada, a la dreta hi ha el mas “Les Comelles” d’agroturisme i una altra cada deshabitada a la dreta. Més endavant tindrem camps a banda i banda de la pista i un parell de granges. Aviat arribarem a una gran casa a la dreta, mas “La Coromina” i a una altra carretera (davant unes quantes bústies de correu) i girarem cap a la dreta continuant per pista enquitranada. Als vint minuts de l’avituallament deixarem aquesta pista al costat d’una petita edificació que amaga un pou d’aigua i girarem a l’esquerra, ara per camí de terra anirem seguit la riera de Joanetes que baixa per la nostra esquerra.

Uns cent metres més avall, un xic apartat “Can Riera”, i de seguida arribarem a “Can Bosc” a l’esquerra on tornarem a  seguir per pista enquitranada. I 100 metres més endavant trobarem una altra casa “Cal Capellà” i a la dreta una casa del metge d’en Bas i més avall passarem per davant de Can Teresa Nou. A l’esquerra i molt aviat serem a la carretera que cap a la dreta va als Hostalets d’en Bas i a l’esquerra cap el Mallol i a Olot. Nosaltres seguirem cap a Can Trona. Travessarem aquest tram nou de carretera cap a l’aparcament del Restaurant i desprès continuarem pel camp just pel costat del res fins a trobar la carretera que va de Can Trona a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil reconvertida recentment en “Alberg de la Vall d’en Bas”. Un cop aquí seguirem per la carretera girant a la dreta cap el “Pont de Castellnou” per damunt del riu Fluvià. Haurem estat uns tres quartots des de l’últim avituallament. Un cop passat el pont, de seguit, al costat mateix d’una parada d’autobusos, ens caldrà travessar la carretera C-153 per arribar-nos al carril-bici que seguirem cap a la dreta. Desprès passarem per sota la carretera del cementiri pel costat del pavelló Esportiu i el Bar La Vila, fins arribar al final del recorregut d’aquesta Lletissonada 2013.

La ruta al wikiloc:     Lletissonada 2013 ( Albert Roura )    

“Text extret del butlletí del GECA editat expressament per a la XXXIV Lletisonada 2013”