dilluns, 20 de maig del 2013

Lletissonada 2013




La Lletissonada 2013 – Sant Esteve d’en Bas – 1316 participants

La Lletissonada 2013, comença al davant del mas “la Santigosa” de Sant Privat d’en Bas.  Una bonica edificació de color terrós o rogenc, que queda a la dreta de la carretera, mentre que a l’esquerra a una certa distància hi passa el riu Gurn que podem veure. Ben aviat travessarem sobre el passallís emporlanat per tot seguit girar a la dreta. Continuarem pel costat del riu pista amunt protegits ambdós costats per un bosquet d’alzines. Uns 400 metres més a l’altra banda hi ha el Molí d’en Valentí.

Al cap d’uns cinc minuts ignorarem a l’esquerra una pista que marxa en sentit contrari cap a les runes de la Coma. Des d’aquest indret podrem veure Les Agulles i el prat de Santa Magdalena. Tot seguit deixarem a la dreta una pista que porta al Molí d’en Valentí i passarem pel costat de la Canova (ara reconvertida en casa de colònies) a la nostra dreta. A continuació ignorarem la pista que descendeix a la nostra dreta, tancada amb una cadena, i que porta a l’àrea dels Pins o Pla d’en Xurri. Uns metres més amunt deixarem la pista asfaltada que ens portaria a Can Turó (restaurant) i segueix recta per la de terra i uns metres més endavant ens cal salvar la “barrera” i seguir pujant suaument travessant el “torrent que baixa de les Olletes”. A uns 400 metres des de la barrera, deixarem a la dreta la pista que ens portaria al Salt de Sallent. Nosaltres hem de continuar amunt cap al Pla Esquer, que voltarem amb una amplia ziga-zaga.

Uns 20 minuts desprès de deixar el Pla d’en Xurri, en una raconada, deixarem a l’esquerra un corriol que porta a les Olletes (Primer avituallament).


Un cop passat, continuarem de dret cap amunt tot seguint pel “camí dels Matxos” antic i transitat camí molt ben aparellat. Encara avui es veu i nota l’empedrat que ens acompanyarà una bona tirada per anar ascendint per sota de Plana Mitjana. Estarem travessant la “Baga de les Olletes” de nord-est a sud-oest, més endavant arribarem al “Torrent dels Xerrics” en una ombrívola raconada on el recorregut fa un fort gir a la dreta cap a nord-oest. Uns minuts després en un arbre a la nostra esquerra encara hi ha una antiga indicació de “l’indi” en referència a la silueta, que podem veure, si el fullatge no ens ho tapa a la nostra esquena que ofereix la cinglera del rocam que estarem rodejant. Seguirem endavant i no tardarem gaire en arribar a un revolt d’on surt un caminot a la dreta, que no hem de seguir, i que porta a un bon mirador del Salt de Sallent, qui vulgui s’hi pot arribar. Estarem a una alçada d’uns 1.000 metres.

Durant uns deu minuts continuarem per un tram força planer, després d’anar seguint per la baga ens cal travessar el “Torrent de Ginebrar” i uns tres minuts després trobarem la pista que a l’esquerra porta a Santa Magdalena del Món i a la dreta cap a Sallent segons indica un pal de senyals. Nosaltres travessarem més o menys de dret la pista, continuant pel camí que han arranjat els companys del GECA per apropar-nos al camí de la Cresta del Gall. Passada la pista, el camí transcorre per entremig de faig i abans de deu minuts hem de trobar l’antic camí que puja de Pla de Palers. En aquest punt i en direcció sud iniciarem la pujada pròpiament dita de la “Cresta del Gall”. Un xic més endavant, un quartot llarg, passarem per un pujant o escaler refet pel GECA per aquesta ocasió. A la dreta disposarem d’un magnífic mirador sobre el Salt de Sallent, anirem ascendint decantant-nos a l’esquerra per arribar al “Pla d’en Bosc” a uns 1.244 metres. El voltarem per la dreta fins a trobar un petit grup de grans faig dels quals hi passarem per entremig.

La Sara pujant per l'escaler refet

Uns deu minuts més tard travessem el “Torrent de les Cavorques” pel damunt mateix de la llosa. Un cop passat, canviarem completament el sentit de la marxa anant per una estona direcció nord-oest. (De fet aquest canvi de sentit l’hem fet en els tres torrents que hem travessat: Xerrics, Ginebrar i Cavorques).
Desprès d’anar descendint suaument una estona per entremig de faig i boixos, vorejarem una bassa que ens quedarà a la dreta, també ens cal travessar el rierol que l’omple i que neix a la font de l’Avet, més o menys a uns cinc-cents cinquanta metres amunt i que després de la bassa continua avall cap el Salt de Ca a la dreta.
Continuarem de dret pel mig del “Pla dels Hortals” cap al “Pla dels Arços”, on hi arribem en uns sis minuts, un bon punt per a fer –hi un segon avituallament, just al redós d’un arbre al bell mig del prat.

Segon avituallament, situat al Pla dels Arços
Després en menys d’un quartot arribarem a un filat on ens caldrà girar a l’esquerra per anar-lo seguint durant un bon tram cap amunt. Desprès passarem “Costa Llisa” i continuarem en forta pujada fins arribar al “Puig de Miralles” (1.434 m) la fita de la Lletissonada 2013. Un cim amb un ampli i magnífic panorama, pròxim al gegant de la zona, el Puigsacalm, cosa que fa que no sigui massa cobejat pels excursionistes, que desfilen a centenars pel camí de la font Tornadissa i el ras del Manter.

Sortint del cim, descendirem direcció sud, sud-est passant per un improvisat i frondós arc de boixos fins arribar al bosc on ens decantarem a la dreta caminant ara planerament i per una breu estona el camí estarà resguardat a la dreta per un magnífic rocam a tall de cinglera no gaire alta però curiosa per on hi campa remarcablement l’”Orella d’Ós”. Més avall trobarem la singularitat en un arbre com si l’haguessin volgut tallar o circumcidar a un metre de terra.

Uns quinze minuts després de baixar del cim passarem a tocar del Coll de Manter i de la portalera, a la nostra esquerra, continuant avall arribarem a la bassa i a la “Font de Manter” en un indret on podem observar-hi uns quants faigs de gran corpulència.
 
Faig de grans dimensions a la zona de la Font de Manter

 Uns minuts més tard deixarem a la dreta un camí que porta a Sant Bartomeu de Covildases, nosaltres ens caldrà seguir pel camí que ha preparat el GECA en motiu de la Lletissonada 2013 i que en menys de cinc minuts arribarem a la “Font Tornadissa”.

Indicador a Sant Bartomes de Covildases i Vidrà
Sortint de la Font Tornadissa, travesem el rec que prové de l’esmentada font i seguirem direcció a la collada de Bracons (GR 151.1), però que no hi arribarem en aquest recorregut. Uns vint minuts després arribarem a la “Collada de Sant Bartomeu”, un encreuament de camins entre Osona i la Garrotxa. El de la dreta ens mena a Sant Bartomeu de Covildases, recta al Puig de les Àguiles per la Serra de Curull, nosaltres seguirem per l’esquerra en direcció sud-est i com hem dit abans, ens portarà a la collada de Bracons. Uns set minuts després, ignorarem un camí a la dreta que hi ha al costat d’un arbre amb una antiga placa metàl.lica menjada pel mateix arbre, baixa a la font de la Tosquera i a la carretera de la Vola.

Uns vint minuts després de la collada de Sant Bartomeu ignoem el camí que puja als Tossells i uns 20 o 30 metres més endavant haurem de deixar el camí de la collada de Bracons per a desviar-nos de cop. A l’esquerra, en un gir de 90 graus direcció nord en principi, agafant el “camí de la drecera” i tot seguit a l’est cap al veïnat de Coma-Rabera entrant ja en el domini de la vall de Joanetes.

Entrant, doncs, a la vall de Joanetes en direcció a l’est en uns vint minuts trobarem a la carretera que puja de Joanetes a la collada de Bracons, la seguirem cap a l’esquerra de baixada i al cap d’uns dos-cents cinquanta metres la deixarem per continuar per un corriol a la dreta, que baixa en direcció al “Serrat” on hi arribarem al cap d’uns deu minuts d’haver deixat la carretera. Aquí hi trobarem el tercer avituallament.

Passat aquest tercer avituallament anirem seguint pel caire i al cap d’una estona ens caldrà travessar un filat, a l’esquerra, per una portallera arribant aviat al “Sot de l’Infern”. Després de travessar el rec passarem a tocar d’un tancat, per a vaques, de “Cal Santpare”, masia que ens quedarà un xic més avall i enllà, a la dreta. Aquí si mirem enrere tenim una bona vista sobre la serra del Puigsacalm, el nostre recorregut ara torna a ascendir. A la poca estona anirem vorejant la carretera, que veiem a la nostra dreta, més endavant seguirem una pista cap amunt fins a trobar altra cop la carretera que seguirem cap a l’esquerra per breus moments. La travessarem per agafar a l’altra banda el trencant de Can Capdevila. Uns sis minuts després deixarem la pista que estem seguint i ens decantarem per la dreta baixant un xic pel dret. Més avall després de fer un gir d’uns 180 graus, a l’esquerra mig amagada ens queda la casa de Capdevila, nosaltres anirem descendint i en dos minuts serem a la “Font de Capdevila”. 

Font de Capdevila
 Ara travessarem el rec i continuarem amunt i al cap d’un minut deixarem el camí que seguirem i ens decantarem a l’esquerra per enfilar-nos per la pista de Capdevila i quan la trobarem, la seguirem cap a la dreta i avall. En cinc minuts ens portarà al “Coll de Puig d’Ardura” que ens quedarà a tocar, a la dreta. A l’altra banda, un xic enllà més a l’esquerra, hi tindrem el “Puig de Meix”.

Des del collet, mirant amunt i a l’esquerra direcció nord-oest tindrem el Puig de Llops i el Puigsacalm. Nosaltres ens haurem de decantar ara cap al nord i de baixada i en quatre o cinc minuts trobarem a la nostra esquerra un pou o forn o nevera amb sostre de mitja volta de pedra. Seguirem i a sota mateix passarem a tocar de les runes de “Can Cargol”.

Vista del Puigsacalm i del Puig dels Llops...
Cinc minuts més i arribarem a una pista que seguirem a la dreta i avall fins el “Torrent de la Roqueta”. Un cop travessat farem canvi de direcció i seguirem cap el sud-est. Passats uns 30 metres deixarem aquest pista (a l’esquerra va al puig de Banús) i n’agafarem una de principal que descendeix per la dreta fins la carretera. La seguirem un parell de minuts i la deixarem, i continuarem per l’esquerra.

Aviat arribarem a la Roqueta, en runes, antiga edificació la qual hi passem pel mig on podem veure-hi encara diverses restes del que en el seu dia foren habitacles o activitats imprescindibles com ara el forn, etc. Per a poder sortir bé de les runes de la casa, que deuria ser força gran, el GECA hi ha arranjat una escala. Tornarem a sortir a la pista que hem abandonat per poder visitar l’antiga edificació, la seguirem per uns breus moments i després agafarem un camí a l’esquerra. Als cinc minuts, travessarem una zona de “gresos”. Passat aquest indret ja podem veure al fons, el poble de Sant Esteve d’en Bas cap on ens dirigirem per acabar aquesta caminada.


Estarem resseguint la banda solei de la vall de Joanetes per sota de la serralada del Puigsacalm i Puig dels Llops. Ara anirem de baixada per entremig d’un bosc d’alzines, travessarem un petit pla on hi ha runes de la casa que en deien “la Sentinella” i una mica més avall trobarem les restes de l’antic “Forn de la Sentinella” on encara s’hi poden veure un parell de forats amb un xic de bóveda. 


Acabarem de passar i, continuant avall, al cap d’un parell de minuts trobarem a l’esquerra, a prop d’un roure, una petita construcció de pedra o barraca mentre a la nostra dreta guarda el camí un mur de pedra, no massa alt, cobert de molsa. 

Barraca de pedra
En un parell de minuts més, passarem un fil i arribarem en un encreuament de corriols on travessarem un torrent que sembla que sorgeixi en aquest indret, estarem en el “Clot de Maials”. Ben aviat passarem a tocar la casa de Maials a la nostra dreta. En aquest indret el terra del camí és ple de moltíssim fòssils en forma de llentia de la era terciària i en cinc minuts arribarem a l’antic Hostal de Dalt.

Aquí seguirem per la carretera asfaltada en direcció a l’església, deixant la que baixa per la dreta.  Aquest és un bon punt per a fer-hi el quart avituallament, just abans de baixar per les escales de davant l’església de Sant Romà, dins el nucli antic de Joanetes.

Església de Sant Romà de Joanetes
Baixarem per les escales de pedra que van a parar al davant mateix de la porta d’entrada de l’església. Nosaltres haurem de seguir per l’esquerra per un camí lateral que passant pel costat de l’església i que va a trobar la carretera que seguirem passant pel revolt on hi ha la Creu aixecada en record de “Las Missions”. Seguirem un revolt més i a la dreta baixarem per unes altres escales que porten al “carrer del Fuster” de les cases noves de Joanetes. Passarem pel costat mateix d’un transformador i un fanal, girarem a la dreta deixant el carrer i entrant en el prat o camp que vorejarem per breus moments fins trobar la carretera que baixa de l’hostal de Dalt. La seguirem per l’esquerra i avall. De seguit a la dreta ens quedarà el prat tancat on es celebra el Ball de la Festa Major de Joanetes. Seguirem avall fins a trobar un pal indicador, a la dreta, que senyala cap a la Riera de Joanetes i a Sant Miquel de Castelló al costat d’una cadena que passarem. Tornarem a deixar la carretera i per la dreta seguirem aquesta pista avall. Tot seguit travessarem un rierol o rec que va a parar a la riera de Joanetes.

Uns dotze minuts després de l’avituallament passarem un altre senyal al costat del camí, seguirem a l’esquerra i arribarem a la passarel·la o pontet un xic enlairat que ens ajudarà a salvar la “Riera de Joanetes”.  Un cop travessada, a l’esquerra hi ha la casa de “Cabreró”, seguirem baixant cap aquest cantó pel carrer o pista enquitranada i en dos minuts passarem per davant la casa “el Bassets”.
Un o dos minuts més i arribarem a una altra pista enquitranada, a la dreta hi ha el mas “Les Comelles” d’agroturisme i una altra cada deshabitada a la dreta. Més endavant tindrem camps a banda i banda de la pista i un parell de granges. Aviat arribarem a una gran casa a la dreta, mas “La Coromina” i a una altra carretera (davant unes quantes bústies de correu) i girarem cap a la dreta continuant per pista enquitranada. Als vint minuts de l’avituallament deixarem aquesta pista al costat d’una petita edificació que amaga un pou d’aigua i girarem a l’esquerra, ara per camí de terra anirem seguit la riera de Joanetes que baixa per la nostra esquerra.

Uns cent metres més avall, un xic apartat “Can Riera”, i de seguida arribarem a “Can Bosc” a l’esquerra on tornarem a  seguir per pista enquitranada. I 100 metres més endavant trobarem una altra casa “Cal Capellà” i a la dreta una casa del metge d’en Bas i més avall passarem per davant de Can Teresa Nou. A l’esquerra i molt aviat serem a la carretera que cap a la dreta va als Hostalets d’en Bas i a l’esquerra cap el Mallol i a Olot. Nosaltres seguirem cap a Can Trona. Travessarem aquest tram nou de carretera cap a l’aparcament del Restaurant i desprès continuarem pel camp just pel costat del res fins a trobar la carretera que va de Can Trona a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil reconvertida recentment en “Alberg de la Vall d’en Bas”. Un cop aquí seguirem per la carretera girant a la dreta cap el “Pont de Castellnou” per damunt del riu Fluvià. Haurem estat uns tres quartots des de l’últim avituallament. Un cop passat el pont, de seguit, al costat mateix d’una parada d’autobusos, ens caldrà travessar la carretera C-153 per arribar-nos al carril-bici que seguirem cap a la dreta. Desprès passarem per sota la carretera del cementiri pel costat del pavelló Esportiu i el Bar La Vila, fins arribar al final del recorregut d’aquesta Lletissonada 2013.

La ruta al wikiloc:     Lletissonada 2013 ( Albert Roura )    

“Text extret del butlletí del GECA editat expressament per a la XXXIV Lletisonada 2013”



dilluns, 31 de desembre del 2012

VI Marxa BTT de la Cellera de Ter


30 de Desembre de 2012. La localitat de la Cellera de Ter tancava amb l’última Marxa BTT de l’any 2012. A les 9:30 del matí, puntual, sortia un grup d’uns 65 “bikers” del pavelló municipal disposats a passar un matí d’esport per l’entorn de la muntanya de Puig d’Afrou, porta natural a les Guilleries des de la Vall del Ter. Aquest any la marxa comptava amb dues rutes, una de curta d’uns 15 kilòmetres i una de llarga i dura de 26km. Amb un fred moderat respecte de l’any anterior, la marxa es dirigia a l’oratori de Sant Benet de Palerm conegut també com a “Santu Negru”. 

Foto: Antoni Bautista ©
D’aquí s’enfilava uns metres muntanya amunt sortint a la pista principal d’accés a Puig d’Afrou per darrera de la masia centenària de Can Vinyes. Pujava fins quasi el Maiol on baixava per corriols fins a la plana del Pasteral. Tot un seguit de corriols ens passejaven pels boscos més propers a Can Clos i finalment ens dirigíem a la zona coneguda com a Colldegria pujant pels corriols de la muntanya de Canet i passant pel costat del dolmen de Colldegria i de la Pedrera.  De Colldegria ens dirigíem altra vegada a la pista principal de pujada, sortint des del Coll de la Palomera, just abans de les ruïnes de la Ferreria. 
Foto: Antoni Bautista ©
La pista principal ja no la deixaríem fins al punt més alt del recorregut, conegut com a Pla del Roure. Abans però hauríem de passar pel costat de la Font del Bassi, Can Torre, on hi havia el primer avituallament i on es separaven la ruta curta de la llarga, i finalment la masia del Gornés.  L’última recta abans de coronar ens oferia les millors vistes de tot el recorregut, una panoràmica esplèndida des d’una altura pròxima als 800 metres. Finalment arribàvem al Pla del Roure desprès de 12 kilòmetres de recorregut i en el meu cas d’una hora i quaranta-cinc minuts. Puig d’Afrou, amb la seva emblemàtica creu ens quedava a tan sols 300 metres, però no hi arribaríem al quedar la pista sense sortida. 


Des del Pla del Roure baixaven per pista pel costat d’Osor , recorrent el Serrat d’en Cànoves, llavors tornaven a pujar uns metres per pista fins a la plaça de les bruixes on ens endinsaven per un corriol ple de fulles i amb molt de pendent. Hi havia tantes fulles que en alguns punts, les fulles cobrien quasi per complert la roda de la bici. En aquest corriol em trobava amb un grup d’excursionistes carregats amb motxilles fins dalt de tot, que anaven en direcció contrària. Sortint del corriol, trobàvem una pista de desemboscar que ens portava a enllaçar amb la pista, que enganxàvem pocs metres més avall de les ruïnes de Becdejuvell.  Des de Becdejuvell, als pocs metres entravem en un bonic corriol que ens portaria fins el que jo anomeno camí de les Torres. 


Des d’aquest punt i desprès de transcorre per alguns dels corriols de la ruta de les Pedreres arribàvem a Palou i Can Martra, ja en el veïnat del Pla de Vall. Desprès empreníem el camí del Pou de les Aigües de Barcelona on just al final entravem en un corriol humit i fred que ens portava a Can Bertran i Can Palet. Finalment agafàvem  ja l’últim corriol de baixada, el del torrent de Sales. Ara ja per asfalt pujaven fins la corba de l’antic camp de futbol i arribàvem de nou al pavelló municipal desprès de 26 kilòmetres esgotadors i desprès de tres hores i 17 minuts en el meu cas. La prova se l’emportava l’Arnau Masferrer  d’Espai Bikes de Maçanet de la Selva, amb un temps d'una hora i quaranta-quatre minuts i revalidava victòria per segon any consecutiu. Una prova amb un desnivell acumulat pujant de 1150 metres, amb un 50% de pista de muntanya i un 50% de corriols de pujada i de baixada. Corriols de tot tipus, alguns de molt tècnics, algun d’impossible de fer sobre la bici i d’altres de ràpids. Una prova desconeguda per a molta gent però que anirà agafant renom degut a la seva duresa i les seves espectaculars vistes. Una prova que molts ja han qualificat com a més dura que la Trenkacames d’Anglès. 

Salut i força a les cames! Bon any 2013 companys!

Albert Roura 
L'espectacular perfil: 26 kilòmetres amb un desnivell acumulat pujant de 1150 metres
La VI Ruta BTT sobre el mapa.    Institut Cartogràfic de Catalunya ©
Nota: El track de la cursa no està publicat ja que passa per propietats privades, de pas exclusiu només per a veïns, amb l'autorització per a poder-hi circular només el mateix dia de la marxa.


divendres, 14 de desembre del 2012

Susqueda inaugura les quatre noves vàlvules de desguàs

Susqueda ja ha substituït les quatre vàlvules de desguàs.


A mitjans del mes d’octubre de 2009, començaven les obres per a substituir les quatre vàlvules de desguàs del pantà de Susqueda. Aquestes vàlvules es troben situades a uns 30 metres d’alçada respecte la base del gran mur de contenció en forma de clova d’ou, i a uns 90 de la seva coronació. Endesa va decidir canviar aquests elements, que tenen la funció de deixar anar aigua amb una gran rapidesa, i així evitar el risc de desbordament en cas d’avingudes sobtades del riu Ter. Les antigues vàlvules tenien 42 anys al iniciar-se les obres, unes obres que tenien una durada prevista d’uns vuit mesos, i que finalment s’han allargat tres anys degut a la seva complexitat. La dificultat principal de l’obra és que a part de trobar-se situades a mitja altura per la part exterior, també s’ha hagut de treballar a més de 70 metres de profunditat sota l’aigua per la part interior de la presa. Han calgut equips subaquàtics especialitzats per a realitzar aquests treballs, i el cost total de les obres ha ascendit als quatre milions d’euros. Finalment aquest dimecres s’han realitzat les proves generals per a comprovar el bon funcionament dels difusors. Alguns privilegiats, hem pogut veure una imatge inusual alhora que espectacular del pantà, ja que habitualment l’aigua s’allibera per la turbina, en comptes de fer-ho pels difusors.



diumenge, 18 de novembre del 2012

El Siubès



La façana principal del mas El Siubès.

Mas El Siubès, és un restaurant nou ( 2010 ) que està ubicat en un antic mas, rehabilitat amb molt bon gust i amb el màxim de naturalitat. El Mas està al cap de munt, entre la Vall del Llémena i la Vall d’Hostoles i té unes vistes espectaculars. Queda a 2,4 km de la carretera que uneix les Planes d’Hostoles, amb Sant Aniol de Finestres i Sant Esteve de Llémena. Des d’aquest privilegiat mirador podreu veure-hi el Puigsacalm, la Mare de déu del Far, Santa Maria de Finestres, Rocacobra etc etc. I si reserveu també podeu anar-hi a sopar i contemplar un cel estrellat inigualable. És un lloc ideal per a fer-hi excursions i prendre un refresc a fora la terrassa o sota de les galeries porxades que serveixen de mirador. A més el chef ha estat molt de temps a Ca l’Enric, a la Vall de Bianya. La seva carta no és excessivament extensa, però és molt recomanable.  Només està obert els caps de setmana, jo segur que hi tornaré...

La primera imatge, just en el moment d'arribar-hi.
Una gran alzina ens dona la benvinguda.
Tot el conjunt ha estat totalment rehabilitat, quedant perfectament integrat.
El mas ofereix unes espectaculars vistes, a més compta amb dues balconades cobertes.

diumenge, 9 de setembre del 2012

3a Trenkacames 2012 - Anglès - 9 setembre 2012


Hem arribat a la tercera edició de la marxa "Trenkacames" d'Anglès. Els amics d'AC LA SELVA, ens han preparat un recorregut tal i com diu el mateix nom trencador. Aquesta és la meva primera participació, m'he sentit molt còmode, i he gaudit d'allò més dels constants puja-baixa.
Moment de la sortida. Foto Jordi DS
 Hem sortit del nucli amb direcció a la primera ermita del recorregut, Sant Pere Sestronques, per arribar-hi hem traçat un seguit de camins forestals i una única trialera una mica complicada. Aquí teníem el primer "paparazi" per immortalitzar la baixada o la primera òstia.
Fotos de la marxa gràcies a: Xevi Manubens
Fotos: Jordi DS
 Els més ràpids en arribar-hi l'han baixat sense cap dificultat. En el moment d'arribar-hi jo, ja s'havia creat el primer tap. Superat aquest petit "embús" i amb 11,5 km a les cames, hem passat per les portes de Sant Pere on hi havia el primer avituallament.


A partir d'aquí tot era pista de bon fer, excepte el punt on es creuava la carretera de Santa Coloma C-63, on hi havia una tall de descens complicat just abans de passar "pel tubo". Seguia íntegrament per pista fins a la segona ermita, en aquest cas la de Sant Amanç, on s'hi arribava desprès de 15 km. En aquest punt hi havia el segon avituallament, i es dividien la llarga i la curta.


Els de la llarga els esperava una forta pujada d'almenys 50 minuts, tots seguits i sense descans per a coronar l'emblema de la població, el cim més alt del poble i el que dona nom tan a l'ermita com a la muntanya, "Santa Bàrbara".
 Els de la curta enfilàvem direcció al nucli. Abans però s'havien de superar dues trialeres. La primera no massa complicada, però amb bastanta "pinassa" i amb un pendent que ha fet anar per terra a més d'un. La segona molt ràpida i llarga, un exemple del que son els corriols que a mi m'agraden.
Fotos de la marxa gràcies a: Antoni Bautista

 Trenkacames en estat pur. Foto: Jordi DS
Fins hi tot amb una petita rampa per a saltar per a poder fer-se la foto com si d'una cursa de descens es tractés. Aquest petit obstacle a fet perdre la segona posició a en "Blai" que ha tingut la mala sort de rebentar just desprès del salt. Finalment hem passat per sota de l'arc d'arribada. Un recorregut genial!! Gràcies amics.


 Els temps:
- Primer marxa curta (22km): 1 hora 32 minuts i 57 segons
- Primer marxa llarga (32km): 1 hora 47 minuts i 59 segons
- El meu temps: 1 hora 42 minuts i 45 segons (10a posició marxa curta, 10 de 46)


Nota: El track de la cursa no està publicat ja que passa per propietats privades, de pas exclusiu només per a veïns, amb l'autorització per a poder-hi circular només el mateix dia de la marxa.